A la recerca de la pirotècnia verda

En tota celebració important hi ha focs d’artifici: és una tradició en la qual s’uneix soroll, fum i color que es practica per a festejar l’Any Nou  Xinés, el quatre de juliol americà o les Falles de València, per citar algunes de les festes on s’utilitzen. És perjudicial per al medi ambient? Sí. Es pot fer alguna cosa al respecte? També.

En els últims anys, el ràpid desenvolupament i expansió de sensor de qualitat de l’aire de baix cost, per part d’empreses com PurpleAir, ha permés comprendre la contaminació de l’aire amb una resolució espai temporal molt més alta en comparació amb les xarxes de monitoratge tradicionals,  la qual cosa ha donat la veu d’alarma.

Encara que semble que l’ús d’uns focs artificials, en un moment puntual, provoque un mal menor, d’acord amb les dades recollides per l’Agència Federal del Medi Ambient d’Alemanya (UBA), per exemple, durant la passada nit d’Any Nou en aquest país es van alliberar al voltant d’unes 5.000 tones de partícules en l’aire, el que equivaldria a dos mesos de tràfic per carretera.

Els espectacles pirotècnics generen tres tipus de contaminants: el perclorat, agent oxidant que s’utilitza per a llançar coets; els metalls pesats que van en la bomba explosiva i produeixen la coloració de l’esclat; i els aerosols que s’originen després de l’explosió.

Segons els professionals del sector, la pirotècnia té un 90% de components inertes (paper i cartó, sobretot) i un 10% de components que sí que generen emissions, però la tendència actual és apostar per la sostenibilitat i substituir eixos elements contaminants per altres que no siguen nocius per a la salut i el medi ambient. Aquesta corrent, Green pyrotechnics, demana un canvi químic real que elimine nitrats nocius i encamine a la indústria cap a una realitat “més verda”.

Quant a les restes del material pirotècnic, al qual se sumen les bengales marítimes, la munició, els cartutxos de caça o els residus semblants tenen un tractament de reciclatge especial: cal contactar amb el fabricant, tenda o centre especialitzat on es va comprar perquè ells indiquen a l’usuari com gestionar correctament aquests residus. És material perillós i mai ha de tirar-se a cap contenidor habitual que hi ha al carrer de les nostres ciutats.

La mascletà sostenible

Just abans de l’esclat de la pandèmia mundial de Covid, en febrer de 2020, va tindre lloc el tret d’uns focs d’artifici que van donar un raig d’esperança: es duia a terme en La Marina de València un experiment que va ser qualificat com a “mascletà sostenible”, preparada pel mestre Ricard Caballer, que va reduir fins a un 70% dels residus utilitzant el mateix material pirotècnic com a suport de la pólvora.

El resultat d’aquell fet és que tres quarts de la mascletà van desaparéixer totalment sense deixar ni rastre en la ciutat. El 30% del material restant, i que no és possible que desaparega sense deixar residu, estava format per paper i cartó biodegradable.

El cartó que van emprar per als trons, explicaren els organitzadors, es dissolia en entrar en contacte amb l’aigua o el sol, sense causar danys en l’entorn, i no utilitzaren cap mena de plàstic ni cap químic considerat com producte nociu per al medi ambient. Tal volta Caballer estava fent, en mode experimental, el que serà la norma per a la resta de mestres pirotècnics si es vol salvaguardar la tradició però també al planeta.

Una altra de les opcions que ja s’han provat, sobretot en zones prop de boscos on el risc d’incendis augmenta, és l’ús de drons i làsers per a dibuixar filigranes al cel nocturn. S’ha fet en algunes ocasions però continua sent una pràctica esporàdica, ja que utilitzar drons encareix el pressupost i no és exactament el mateix espectacle. També es dona, sobretot en països amb alta consciència ecològica, com Alemanya, on hi ha llocs delimitats en els quals no es pot disparar focs artificials per a no pertorbar als animals amb el soroll.

En València el debat està obert. La UNESCO declarava a Les Falles com a patrimoni de la Humanitat, amb tot el seu soroll, tota la seua pólvora i tot el fort arrelament social de la tradició. És nociu llançar al medi ambient i als nostres pulmons eixos contaminants malgrat que siga de manera puntual a les festes majors? Segons el CSIC, sí.

Teresa Moreno, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA – CSIC), explicava en un article publicat en The Conversation  que els focs artificials són episodis puntuals però emeten molts contaminants tòxics. Caldria eliminar-los? Quines són les nostres opcions?

La postura més extrema, explicava l’experta, és prohibir l’ús de focs artificials; en Suècia, per exemple, on sols es permeten els coets, la mascletà de les Falles seria impensable.

Tal volta un enfocament més moderat, i més apropiat per a ciutats com València, on l’ús de focs artificial té un alt valor cultural, seria previndre al públic i reduir al mínim la inhalació d’aquest fum. Els festivals de focs artificials haurien celebrar-se en zones on fos poc probable que la columna de fum s’estenguera sobre àrees densament poblades i els espectadors haurien de col·locar-se valorant la direcció del vent.

Caballer va donar pas apostant per eixa “via verda” com la única per a conciliar l’eufòria de les festes amb una consciència medi ambiental que ens protegisca a tots. S’imposa un replantejament d’aquest tipus d’indústria, com de totes en realitat, que s’adapte a les necessitats que tenim hui en dia per a poder seguir gaudint-la en el futur.