EXPOSICIÓ. “Disseny, seda i flors”

Amb motiu de la Capitalitat Mundial del Disseny, posseïda per la ciutat de València l’any 2022, el Museu de Belles arts de València proposa un viatge a través d’una part de les seues col·leccions íntimament lligada al disseny preindustrial i industrial: les flors aplicades a teixits. A través de dues seccions amb una certa progressió cronològica, s’analitzen les bases culturals que van animar la fabulosa eclosió del disseny floral en el segle XIX. Les flors, com a tema pictòric més o menys desenvolupat, afonen els seus orígens en la consolidació de la natura morta o naturalesa morta com a gènere pictòric diferenciat durant el segle XVII. A partir d’un coneixement científic més profund de la naturalesa, pintors com Van der Hamen van popularitzar el protagonisme de les diferents espècies en la pintura de cavallet del Barroc. A València, i en altres ciutats de gran tradició tèxtil i, en concret, sedera, les flors es van vessar des d’antic per les creacions de la florent indústria manufacturera a partir de la Baixa Edat mitjana, com pot apreciar-se en la multitud de brocats i brodats que poblen els nombrosos retaules gòtics que conserva el Museu. No obstant això, no va ser fins al segle XVIII quan, a través de l’Escola de Flores i Adorns, es va institucionalitzar l’estreta relació entre art i disseny tèxtil que va desdibuixar els límits entre artista i artesà.

En 1778 es va crear en el si de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València la Sala de Flores i Adorns a fi de formar una branca especialitzada de pintors que foren capaços d’assortir de dissenys originals a la indústria sedera valenciana per a poder fer-la competitiva enfront de les seues homòlogues europees. En 1784 la Sala es va convertir en Escola, equiparant-se en rang i dotació a la resta de seccions de l’Acadèmia i elevant, d’aquesta manera, l’estatus dels seus protagonistes. De la labor de genials pintors com Benito Espinós, José Romá o Felipe Parra van eixir fantàstiques creacions de pintura de cavallet en la qual les espècies florals conegudes a través de l’estampa o directament del natural són descrites amb tot detall. D’ací, aquests grans pintors van passar al paper i el cartó a fi de traduir la representació naturalista de les flors amb caràcter tridimensional a les dues dimensions necessàries per al teixit. Patrons, mostres i posades en carta van proporcionar així, gràcies al geni i la destresa dels seus dissenyadors artistes, una rica panòplia de models originals preparats per a ser traslladats a la seda.