EXPOSICIÓ. L’eclosió del vidre contemporani. Recordant VICOINTER ’83

Un projecte del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” en col·laboració amb el Museu Fundació Centre Nacional del Vidre, La Granja.
La repercussió que va tindre l’exposició «Vidre Contemporani Internacional» («VICOINTER ’83»), celebrada en la Fira de València en 1983, suposa un abans i un després en la trajectòria de la història de l’art del vidre del nostre país. Si bé des de començaments del segle XX alguns creadors havien donat cabuda al vidre en el llenguatge de l’expressió plàstica del seu univers artístic, com va ser el cas de Gaudí o Jujol, i altres, més endavant, també van tindre en compte aquest material com a mitjà d’expressió plàstica (Pablo Picasso, Leandre Cristòfol, Jorge Oteiza o Antoni Tàpies), la veritat és que el treball del vidre havia estat vinculat, de manera indefectible, a la producció artesanal i de peces d’arts decoratives, fins a aqueix moment.

Quan Joaquín Torres Esteban (Santa María de Nieva, Segòvia, 1919-Madrid, 1988) va organitzar l’exposició «VICOINTER ’83» i va presentar els treballs de 127 vidrieros, va tindre lloc una cosa realment inusitada a Espanya. L’èxit d’aquesta convocatòria, en la qual es van presentar obres procedents de la tradició vidriera de 21 països, va animar més a Torres a impulsar decididament la creació d’un museu dedicat al New Glass Movement en el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” de València.
«L’eclosió del vidre contemporani. Recordant “VICOINTER ’83”» donarà a conéixer, en dos grans àmbits, aquest magnífic llegat i la repercussió que ha tingut aquest corrent artístic al nostre país.