Caponnetto Hueber. Dissenyar els vaixells que guanyen l’America’s Cup o l’hidro-taxi que creua París des de València.

El disseny abasta moltes realitats. Pot ser que el gràfic o l’industrial siguen les més fàcils de comprendre. Però hi ha d’altres, encara que la seua visibilitat rares vegades aconseguisca arribar a l’esfera pública. És el cas del disseny conceptual que, lluny de ser el títol de l’assignatura universitària, compta en la seua nòmina amb companyies tan potents com la internacional Caponnetto Hueber. Disseny conceptual, marí i d’arquitectura naval, on el software comença a substituir a les costoses proves en canals artificials.

Aquesta empresa va ser fundada fa uns pocs anys per Mario Caponnetto i Francis Hueber. Es dedica a una cosa tan abstracta com el “desenvolupament i ús de la dinàmica de fluids computacional”. En els ordinadors dels set enginyers i arquitectes navals instal·lats a la base de Victory Challenge de la Marina de València, la imatge més habitual és la d’una pantalla en blanc plena de números i fórmules o altra opció més estimulant: vaixells en 3D pintats amb colors primaris. Colors que signifiquen fricció de l’aigua, vent o indiquen fluïdesa i disseny òptim.

Caponnetto Hueber treballa des del software específic per a dissenyar tota mena de naus aquàtiques sense entrar a l’aigua. “Fa uns anys, necessitàvem realitzar les proves en un canal de 400 o 500 metres. Prova i error a partir de càlculs, però endinsant-nos a l’aigua. Ara, hem desenvolupat projectes com el Seabubble durant sis mesos i en València. Tot per ordinador. Hem arribat a les proves finals a Ginebra, Suïssa, i els únics problemes que vam tindre van ser amb les bateries, no amb el disseny. Estava perfecte”.

El Seabubble potser és l’exemple paradigmàtic del que és capaç de fer aquesta companyia; un hidro-taxi que fa uns mesos que es prova al riu Sena de París. Una oportunitat per al transport amb 0 emissions de diòxid de carboni, que fent ús del floating (elevar-se sobre l’aigua i només friccionar amb el vent) pot revolucionar la manera de moure’s a les ciutats amb canals. “L’estabilitat és total, és ràpid i no contamina. És un projecte guanyador”

Mario i Francis ja van viure cinc anys a València, perquè tots dos són els responsables –des del disseny- de quatre victòries en l’America`s Cup, després de nou participacions. Això és molt dir en la fórmula 1 de les regates, però des d’aquell expertise ara miren a altres àmbits: “ens interessa la innovació social. Creiem que el transport marítim, que suposa el 90% de tot el trànsit, ha de viure un canvi de paradigma cap a la sostenibilitat”.

Els projectes específics d’aquesta empresa la converteixen en una de les comptades corporacions dedicades a l’enginyeria, arquitectura i disseny naval d’alt rendiment ecològic. Però la seua posició entre les més exigents dins d’aquest àmbit tan concret no és causal: és la conseqüència de vint anys creuant ciència, tecnologia informàtica i disseny per als projectes més exigents. Mario Caponnetto és l’autor de les mega ales que ara defineixen la competició de l’America’s Cup.

La decisió amb el seu soci Francis Hueber d’apostar-ho tot a la sostenibilitat, ara, “es relaciona amb la nostra maduresa, amb la nostra edat. Estem convençuts d’aportar alguna cosa més enllà de l’esport d’alta competició. També és possible per la maduresa de la tecnologia, que ara pot acumular dades i créixer des del machine learning”.

L’herència de les edicions 32 i 33 de l’America’s Cup, celebrades a València, també inclou una sèrie d’equips d’elit. Esportius, d’enginyers i arquitectes navals, però com en el cas de Caponnetto Hueber, de dissenyadors conceptuals en un mercat reduït però de grans pressupostos. Amb la mirada ficada en l’aportació social que es pot derivar del canvi de paradigma ecològic en el transport marítim. Hueber és optimista: “és un sector molt conservador, però arriba tard i la pressió pública i de les institucions ens aboca a una revolució els pròxims anys. Ha de canviar.”

Per això, per cert, tracten que les inversions europees a la reconstrucció de l’economia post-Covid siguen diferencials i els permeta investigar i aplicar de forma accelerada.

Aquest és l’escenari per al qual es treballa en una de les empreses en la que serà Capital Mundial del Disseny 2022. Un canvi de paradigma en el disseny de les naus, des de l’alta competició a l’hidro-taxi per unes poques persones. També, per als grans vaixells de transport que dissenyen hui sobre les pantalles blanques, plenes de números i fórmules, i blaves, més inspiradores, amb uns vaixells en 3D pintats de colors primaris.

Des del càlcul i la projecció científica a partir del disseny, Caponnetto Hueber ja desenvolupa el transport marítim del futur des de València.