Dissenys icònics creats per dones

La imatge visual de la societat que coneixem hui dia seria molt diferent sense les aportacions que les dones van fer, amb la seua mirada, a través del disseny. Grans noms de professionals a les quals no se’ls va donar la suficient visibilitat i el disseny de les quals ha influït (cadascun en la seua mida i en el seu camp) en la creació de llenguatges propis. 

Els dissenys més icònics són precisament això: icònics. Reconeixibles, reproduïbles i amb un missatge intrínsec en si mateixos. A diferència d’aquests dissenys, les seues autores van transcendir menys i, encara que sempre som a temps d’alçar les seues figures com la icona que van ser, tant de bo deixem de perdre pel camí a professionals tan interessants com les que vinc hui a presentar-vos. De la mateixa forma que tant de bo els seus noms s’estudien en les escoles amb la mateixa dedicació amb la qual s’estudien els noms dels seus coetanis. 

Hui posem en valor quatre noms d’una infinitat de referents femenins de les quals no ens han parlat: Susan Kare, Margaret Calvert, Betty Willis i Elizabeth Magie. (Fins ara!)

Betty Willis

Las Vegas, sense cap neó, seria moltes coses. Però no seria Las Vegas. Betty Willis va ser una dissenyadora gràfica americana. És la dona responsable de la vibrant personalitat que, mitjançant el disseny del rètol “Welcome to Faboulus Las Vegas”, va prendre la ciutat.  

El disseny d’aquest rètol va suposar un dels primers exemples de marca de ciutat en 1959, per l’energia que desprén i la idea preconcebuda que tots, sense necessitat d’haver estat, tenim d’ella. 

Betty ho compta dient: “We made a sign that brought people from California and ended up bringing them from all over, that’s success”.

Les seues aportacions a la postal de la ciutat no van acabar ací: quasi tots els dissenyadors de rètols en eixe moment eren homes, però Betty es va fer un nom en aquest camp al crear dissenys memorables. Va crear alguns del rètols d’hotels l’estètica del quals va reforçar aquest concepte que va crear per a Las Vegas de ciutat que mai dorm i acollidora, com el del Moulin Roige i l’icònic rètol Blue Angel del Blue Angel Motel. 

Elizabeth Magie

Va ser una inventora, poetessa i activista pels drets de les dones. Va ser la dissenyadora d’un dels jocs de taula més famosos del món: The Landlord’s game; tot i que actualment diríem Monopoly.

Elizabeth Magie va dissenyar The Landlord’s game, un joc de taula per a conscienciar del costat menys amable del capitalisme. Aquest joc de taula estava dissenyat en dues modalitats: una monopólica i una antimonopólica, sent aquesta última versió la que més va triomfar. 

El joc es va popularitzar i Elizabeth ho va patentar per 500$ el1950. En 1935, Charles Darrow va patentar una versió modificada del joc que es va dir (ara sí) Monopoly, i que, en contraposició al contracte d’Elizabeth, aquest contava amb pagaments per drets d’autor. A diferéncia d’ella, Charles es va fer milionari. 

Sistemes de disseny icònics creats per dones

Hem evolucionat com a societat: digitalment i analògicament, encara que sense saber molt bé com, aquests dos camins han acabat, en moltes ocasions, sent un sols. 

Sense adonar-nos, aprofitem els recursos d’una per a l’altra: els sistemes de disseny són un exemple. Un dels primers exemples clars de sistema de disseny conegut mundialment va ser el desenvolupament dels senyals viaris que posteriorment han inspirat a altres sistemes de disseny digitals com les icones de les interfícies. 

Alguns dels sistemes de disseny més coneguts del món els van inventar dones. Aquest és el cas del icònics dissenys de Susane Kare i de Margaret Calvert que, malgrat tractar-se de dos sistemes molt diferents, compleixen una mateixa funció: fer que l’experiència de l’usuari siga un èxit. 

Margaret Calvert

El treball de Margaret Calvert ha ajudat a salvar centenars de milers de vides al Regne Unit i més endavant en tot el món. En la dècada de 1960, els cotxes avançaven cada vegada més ràpid i va sorgir la necessitat de redissenyar tots els senyals de trànsit, que no es podien llegir a alta velocitat. Aquesta va ser la missió encomanada a Margaret Calvert i Jock Kinneir, entre 1957 i 1967. El sistema de disseny que van desenvolupar es va convertir més endavant en un model de senyalització viària moderna, utilitzat des d’aquell moment fins a l’actualitat.  

La importància del bon disseny en un espai tan important com són les carreteres, la lectura de les quals ha de ser automàtica i les seues reaccions immediates, converteix l’assoliment de Margaret en una aportació digna de ser reconeguda i divulgada. 

Susan Kare

El poal de fem, la llanda de pintura, la mítica icona feliç en iniciar el Mac o el disc per a guardar els arxius. Susan Kare els va dissenyar tots. Aquests i la majoria de les icones de l’Apple Macintosh original de 1984, que han establit les bases del llenguatge visual que permet moure’s per un dispositiu clicant en imatges. Icones tan reconegudes hui que s’han convertit en llegendàries. 

Susan recuperava la idea d’elements quotidians d’una oficina com a metàfora de l’escriptori i, partint d’una llibreta quadriculada que li servia per a dibuixar els píxels de les icones, va crear magistralment les icones que acompanyaven a les noves funcions d’aquest sistema gràfic, donant-los una personalitat que hui dia, encara que de manera subtil, encara perdura. 

L’objectiu de rescatar referents femenins no és tant posar medalles allà on no es varen posar, sinó visibilitzar totes aquelles idees que van transcendir i que han sigut enormement valuoses en l’evolució de la societat amb la finalitat de despertar passions, interés i aspiració. 

En Espanya també vam tindre i tenim grans exemples de dissenyadores icòniques com Toni Miserachs, qui amb els seus dissenys, va saber contribuir al desenvolupament de la Transició espanyola. Rescatem una de les entrevistes més interessants que li van fer a la creadora, que es pot visualitzar precisament ací.

Aspirar a ser com algú és un dels somnis que ens condueixen a emprendre nous camins, iniciar carreres o trobar determinats treballs. Volem parèixer-nos a aquelles persones que admirem, però si no hi ha referents és difícil despertar la passió necessària. I malgrat que els referents comencen en classe, a casa i en el nostre entorn més proper, sempre sembla que contar amb anècdotes mundialment conegudes vista més.