Disseny i ciutat

Com han d’evolucionar les ciutats per a respondre als desafiaments urbanístics de l’actualitat? Quin és el paper del disseny per a garantir que es mantinga l’essència de les ciutats, oferint alhora comunicació i mobilitat? Aquestes qüestions i moltes altres es van tractar en la primera trobada de participació ciutadana en Àgora València per a debatre sobre disseny i ciutat, com a prèvia del “World Design Policy Conference” que reunirà a València a les principals agents en la presa de decisions sobre polítiques de disseny i que se celebrarà el 3 i 4 de novembre en el Palau de Congressos.

Han participat en aquesta trobada Silvana Andrés, llicenciada en Belles arts i fundadora de Arquilecturas; David Estal, arquitecte i assessor del Ajuntament de València; Marta Serrano, directora gerent de l’EMT València; Juan Salvador, dissenyador gràfic i comissari de la mostra “Gràfica urbana de València. Un projecte de Lletres Recuperades de Juan Nava”.

Des del disseny de les ciutats per a la infància, a la importància de la mobilitat, la retirada del vehicle particular, la neteja visual o el respecte al patrimoni gràfic, passant per les pròpies solucions que aporta el disseny en tots els àmbits han sigut els temes que es van tractar en la trobada. Un debat obert a la participació de tots i moderat per Kike Correcher, director del Congrés de Polítiques de Disseny.

Més enllà del seu perfil, tots els participants s’han definit com a activistes a la ciutat. Cadascun ha anat aportant el seu punt de vista a les qüestions plantejades per Kike Correcher, com els aspectes que fan la ciutat menys agradable, les possibles solucions o els exemples d’altres ciutats.

Transformar la ciutat

Per a Silvana Andrés, codirectora d’Arquitectures i llicenciada en Belles arts, “una ciutat preparada per a la infància és una ciutat fantàstica per a totes les edats. Apreciar les necessitats des del més xicotet i aportar solucions basades en les cures, hauria de ser el principi. Moltes vegades les solucions més senzilles i de sentit comú són les més adequades. Hem de construir les ciutats des dels afectes, les cures i per als infants i les infantes”, ha explicat.

La directora de l’EMT València, Marta Serrano, ha explicat com les administracions defineixen les solucions a partir de les demandes socials. “Encara que el procés mai és tan ràpid com ens agradaria”, ha apuntat.

En aquest sentit, ha explicat com des de l’EMT València s’està fent un esforç per millorar la seguretat en les marquesines o per canviar de nom les parades per a fer-les més recognoscibles. També ha assenyalat la importància de reduir els vehicles privats per a millorar el servei de transport públic.

“L’espai públic és un lloc de trobada però també de conflicte. Hem millorat en mobilitat, seguretat, igualtat de gènere i cures. Però queda molt camí per recórrer i major vegetació, que és el que fa realment agradable una ciutat”, ha explicat David Estal.

Per a Estal, la ciutat no és només el centre, també ho són els barris. Com dissenyem les ciutats influeix directament en la vida de les persones, en les relacions entre els veïns, en la socialització. I es perd l’essència dels llocs de trobada, els punts de trànsit entre un lloc i un altre.

El públic present ha pogut intervindre en tot moment, aportant la seua visió sobre la ciutat, posant de manifest la necessitat de mirar-la més i d’indagar sobre la seua història, els seus carrers i els seus edificis.

L’essència de la ciutat

En aquest sentit, Silvana Andrés ha proposat promoure que les ciutats tornen a les seues arrels: “A València som d’eixir a la fresca, de jugar al carrer, de tocar música i de conversar. Quina pena que en tan poc temps la ciutat s’haja pervertit i haja perdut la seua essència”. Un exemple clar és la pèrdua dels rètols comercials que donaven a la ciutat el seu caràcter particular i propi.

La pèrdua del patrimoni gràfic ha sigut el discurs de Juan Salvador, dissenyador gràfic. “Hem perdut part de la nostra essència com a ciutat permetent a tercers que llevaren el patrimoni gràfic de, per exemple, els rètols comercials i hem omplits les ciutats de fem visual i contaminació lumínica”

“No sols l’històric és el senyal de la ciutat. El que som capaços de fer els ciutadans d’un lloc és identitat de la ciutat. El Jardí del Túria, per exemple, està tan consolidat que és identitat de València. Cadascun ho fa propi amb l’ús, la creació porta a la identitat. Un disseny és una translació de la personalitat. L’urbanisme ha de ser capaç de potenciar la personalitat dels seus habitants”, va comentar David Estal.

Treballar des del codisseny, la participació ciutadana, el coneixement dels tècnics encarregats i línies generals que continuen promovent una transformació urbana calmada i al servei de les persones són algunes de les conclusions d’aquesta jornada sobre disseny i ciutat.

La trobada es va tancar amb una anècdota que va recordar el dissenyador Juan Salvador i que va deixar un lema per a la ciutat: va comptar com Jordi de Lama, el conegut publicista valencià, estava buscant un lema per a la presència de la Comunitat Valenciana en la Expo de Sevilla de 1992. Prenent com a punt de partida el pensat i fet, tan propi dels valencians, li va afegir una paraula: ben pensat i ben fet. Una guia per a continuar dissenyant la ciutat.