Disseny i salut. Investigar és dissenyar processos

En un context en què sembla que el món es debat entre quedar-se al lloc o donar un pas enrere amb respecte als drets de les dones, sembla un bon moment per tornar a parlar de la importància de que hi haja dones a la sala.

Treballar des d’una òptica feminista s’ha convertt, per algun motiu, en una perspectiva específica mentre que posar als homes en primer lloc suposa mirar el món de manera universal. Qui va decidir açò? I per què molts anys després continua sent així?

Les innovacions mèdiques, enteses com totes aquelles investigacions i avanços encaminats a millorar la salut de les persones, hauries d’abastar a TOTES LES PERSONES. Aquest punt és important perquè a ulls de la ciència, no sempre se li ha donat la mateixa importància a tot el món, o almenys, no com la mateixa urgència.

Si no hi ha referents, no hi haurà investigadores.

Als llibres de text encara es nomena a Thomas Hunt Morgan com la persona que va descobrir que el sexe estava determinat pels cromosomes en lloc de per l’ambient. No obstant això, van ser els experiments de Nettie Stevens en cucs de la farina els que constataren aquesta realitat

El cas de Rosalinda Franklin va ser paregut perquè el seu treball va dur a James Watson i Francisc Cricks a guanyar un premi Nobel per “descobrir” l’ADN.

Durant milers d’anys, la medicina ha funcionat sota el suposat de que els cossos blancs i masculins representen a la humanitat com un tot, el problema probablement no siga tant a qui tenir en compte o a qui no, si no que com a resultat d’aquesta ignorància recurrent als cossos femenins, tenim moltes dades però totes esbiaixades. Quin és el resultat de dur tota una vida recopilant sols les dades que interessaven? La bretxa de dades de gènere és una conseqüència directa de la presumpció de que el masculí és universal.

Parlar de productes el procés de disseny del qual ha estat esbiaixat per falta d’informació és excloent, però parlar de dissenyar avanços al camp de la salut amb un esbiaix tan gran no és excloent si no que, és negar-les la salut i la integritat física a moltes persones.

Si no hi ha investigadores no hi haurà dades.

Quan Tania Boler va fundar l’entrenador de sól pelvia Elvie al 2013, no hi havia dades que mostraren la variabilitat en les vagines. “Quasi no hi havia res, especialment si ho compares amb els milers d’estudis sobre penis. El fet va suposar una absència de dades per a demostrar que paga la pena finançar la seua idea.

El llibre “La dona invisible” del qual ja hem parlat en diverses ocasions, exposa com la sanitat “discrimina sistemàticament a les dones, deixant-les crònicament incompreses, maltractades i mal diagnosticades”.

Una altra vegada, el risc que jo veig és sense cap dubte el camí que la medicina va prendre de la mà de la intel·ligència artificial. Quines respostes ens pot donar un test online dissenyat a partir de dades esbiaixades? Històries per a no dormir.

La intel·ligència artificial en la salud, solució o problema?

Quan Apple va llençar amb gran ostentació el seus sistema de monitorització de la salut en 2014, es va jactar de tindre un monitor de salut “integral”. Podia controlar la tensió arterial, comptar els passos que donem al dia, el nivell d’alcohol en sang o inclús la ingesta de cure i molibdé. No obstant això, d’entre absolutament tot el que estava inclòs al seu sistema informàtic, no van considerar important monitoritzar el cicle menstrual.

Podríem parlar d’un lapsus si no fóra pel constant oblit de les necessitats de les dones. Quan Apple va llançar Siri, no s’oblidaren que la seua veu sonara complaent i femenina, però sí que aquest robot poguera ajudar-nos en cas de dir “M’han violat”. No obstant això, sí que ens ajudava en cas d’avisar-li d’un atac al cor. Supose que este tipus de situacions d’extrema urgència que molt eficientment podrien ser resoltes només amb demanar-ho a un robot i que aquest cridara al servei d’urgències no es va tindre en compte perquè, una vegada més, ningú va pensar en ningú que no siguera ell mateix.

He investigat i recopilat algunes històries que ajuden a entendre la tesi sobre la qual se sosté aquest article:

Diuen Marts, Sherry A y Sarah Keitt en Principles of Sex-based Differences in Physiology, “Històricament s’ha assumit que no hi havia cap diferència fonamental entre el cos masculí i femení, a banda de la grandària i la funció reproductiva pel que durant anys els estudis mèdics s’han centrat en allò masculí com “normal” i tot el que quedava fora d’aquesta norma era considerat atípic.

Però… ¿per què seguim cometent el mateix error?

Hem normalitzat tant que aquest tipus de biaix es donen des dels primers anys d’ensenyament de medicina, que a mesura que avança el temps deixem d’identificar les errades.

Diagnòstics erronis

El moogràfic Perspectiva de Gènere en medicina parla del retard diagnòstic major en les dones que en els homes s’ha identificat en almenys 700 malalties, amb l’única excepció de l’osteoporosi. Malgrat que diversos estudis científics conclouen que les dones que prenen medicaments cardiovasculars tenen entre 2 i 2,5 vegades més probabilitat de patir efectes secundaris i adversos que els homes amb el mateix fàrmac, els professionals sanitaris continuen utilitzant les mateixes dosis per ambdós sexes.

¿Què apareix als llibres de text?

Una anàlisi realitzada en 2008 en analitzar 16.329 imatges de llibres de text recomanats per vint de les universitats més prestigioses d’Europa, els EUA i el Canadà, els cossos masculins es feien servir el triple que els femenins per il·lustrar aquelles parts del cos neutres. Són infinitat els llibres de text de medicina en què no hi havia fins fa molt poc informació específica de cada sexe, ni tan sols en aquelles seccions sobre temes en què feia temps que ja s’havien estudiat diferències entre tots dos com la depressió o els efectes del alcohol al cos.

Efectes secundaris

El 2016, es va revelar que la integració de la medicina basada en el sexe i el gènere a les facultats nord-americanes continuava sent escassa i irregular, i que estava plena de bretxes en l’enfocament dels tractaments de malalties i l’ús de fàrmacs. Aquestes bretxes són importants perquè, a diferència del que hem suposat durant milers d’anys, les desembances entre cossos i races pot ser substancial. Hi ha diferències en tots els teixits i sistemes d’òrgans del cos humà, en el funcionament mecànic del cor, en la capacitat pulmonar…

Sobre la menstruació

El 1931 Earl Haas va inventar els tampons. El tema de què feia Earl pensant com solucionar aquest problema el deixarem a part. El que és veritablement important és que només sis anys més tard, als EUA el 1937, Leona Chalmers va patentar la primera copa menstrual considerada còmoda fins ara gràcies a la llarga investigació de materials flexibles que aporten comoditat com va ser el cautxú vulcanitzat i la incorporació de vores arrodonides . De la seua experiència com a dona actriu i la necessitat d’utilitzar premses clares els dies de menstruació, Leona va crear el que va anomenar “Receptor Catamenial”.

Quan es van analitzar les compreses menstruals d’Always el 2014, es va descobrir que contenien diversos components químics, com l’estirè, el cloroform i l’acetona, que s’han identificat com a agents cancerígens o toxines reproductives i de desenvolupament. Si passava això amb les compreses que tenen un contacte limitat amb la vagina, imagineu les històries de por dels tampons.

Des del museu de la Menstruació i salut de la dona, a Maryland, asseguren que ja existien copes menstruals des del 1867 però mai no van arribar a comercialitzar-se a causa de la seua gran incomoditat i els dolors que provocaven per estar fetes amb alumini i cautxú i el seu disseny consistia en un cinturó que s’ajustava al cos, del qual penjava una bosseta recol·lectora poc discreta.

“I have found the answer to a problem as old as Eve” – Leona va publicar el seu innovador producte al diari de la seva ciutat.

Tot i la reinvenció de la copa menstrual, no va arribar a ser considerada com a opció per les dones en un moment en què estava gairebé prohibit utilitzar les paraules “vagina” i “període” en la publicitat.

Una de les troballes més interessants (per a mi) de l’informe “Asthma is worse for women” és el fort impacte de les fluctuacions de les hormones femenines en les dones amb asma, com ho indiquen les variacions dels símptomes correlacionats amb el cicle menstrual, l’embaràs, la menopausa o amb els anticonceptius hormonals. Segons l’informe, entre el 20% i el 25% de les dones amb asma tenen asma premenstrual, i el 68% han estat hospitalitzades anteriorment.

Trobe això interessant perquè em fa pensar en la meua part preferida que són les declaracions que històricament han donat els investigadors davant el perquè no estudiar els efectes que molts fàrmacs tindran en les dones: “El cicle menstrual interferirà amb els resultats”. I sabeu què? Que la realitat és que SÍ. Ho farà, ho farà. Així que per favor, estudient-ho perquè serà “interferent”.

Els professionals mèdics descarten les dones que noten un patró entre els símptomes i el seu cicle menstrual. On he vist això abans? Com ​​se suposa que sabrem quin impacte pot tenir o no el control hormonal de la natalitat si estudiem gairebé exclusivament les dones que el prenen i actuen com si fos un estat de ser totalment neutral en lloc d’una intervenció hormonal que pot interactuar o no amb qualsevol fàrmac que s’estiga provant en aquest moment?

-Sara Antolín