Durant milers d’anys, la medicina ha funcionat sota el suposat de que els cossos blancs i masculins representen a la humanitat com un tot, el problema probablement no siga tant a qui tenir en compte o a qui no, si no que com a resultat d’aquesta ignorància recurrent als cossos femenins, tenim moltes dades però totes esbiaixades. Quin és el resultat de dur tota una vida recopilant sols les dades que interessaven? La bretxa de dades de gènere és una conseqüència directa de la presumpció de que el masculí és universal.
Parlar de productes el procés de disseny del qual ha estat esbiaixat per falta d’informació és excloent, però parlar de dissenyar avanços al camp de la salut amb un esbiaix tan gran no és excloent si no que, és negar-les la salut i la integritat física a moltes persones.
Si no hi ha investigadores no hi haurà dades.
Quan Tania Boler va fundar l’entrenador de sól pelvia Elvie al 2013, no hi havia dades que mostraren la variabilitat en les vagines. “Quasi no hi havia res, especialment si ho compares amb els milers d’estudis sobre penis. El fet va suposar una absència de dades per a demostrar que paga la pena finançar la seua idea.
El llibre “La dona invisible” del qual ja hem parlat en diverses ocasions, exposa com la sanitat “discrimina sistemàticament a les dones, deixant-les crònicament incompreses, maltractades i mal diagnosticades”.
Una altra vegada, el risc que jo veig és sense cap dubte el camí que la medicina va prendre de la mà de la intel·ligència artificial. Quines respostes ens pot donar un test online dissenyat a partir de dades esbiaixades? Històries per a no dormir.
La intel·ligència artificial en la salud, solució o problema?
Quan Apple va llençar amb gran ostentació el seus sistema de monitorització de la salut en 2014, es va jactar de tindre un monitor de salut “integral”. Podia controlar la tensió arterial, comptar els passos que donem al dia, el nivell d’alcohol en sang o inclús la ingesta de cure i molibdé. No obstant això, d’entre absolutament tot el que estava inclòs al seu sistema informàtic, no van considerar important monitoritzar el cicle menstrual.
Podríem parlar d’un lapsus si no fóra pel constant oblit de les necessitats de les dones. Quan Apple va llançar Siri, no s’oblidaren que la seua veu sonara complaent i femenina, però sí que aquest robot poguera ajudar-nos en cas de dir “M’han violat”. No obstant això, sí que ens ajudava en cas d’avisar-li d’un atac al cor. Supose que este tipus de situacions d’extrema urgència que molt eficientment podrien ser resoltes només amb demanar-ho a un robot i que aquest cridara al servei d’urgències no es va tindre en compte perquè, una vegada més, ningú va pensar en ningú que no siguera ell mateix.