Dissenyar en femení

Que el món actual està demanant a crits una mirada femenina és un fet que venim escoltant des de fa tamps, però que durant els últims mesos té més resó que mai. No és casualitat que -de repent- iniciatives com No más Matildas, sèries com Pioneras o podcasts com Deforme Semanal que estan apareguent a l’uníson amb històries que desconeixíem i que despreten en la societat un sentiment de contrarietat al descobrir que hem estat vivint sense referents tot aquest temps; no perquè no existeixen, sinó perquè no ens han presentat a totes estes figures femenines que ens falten.

No és casualitat i està molt lluny de ser-ho; és el que havia de passar.

Des de València Capital Mundial del Disseny 2022, estrenem una nova secció a la que posarà veu Sara Antolín, dissenyadora gràfica valenciana i autora del projecte THIS WAS MADE BY A WOMAN.

A continuació, et convidem a disfrutar de la seua carta de presentació:

El fet de què les indústries estiguen liderades per homes és una realitat no desitjada que va més enllà de la inclusió i de la desigualtat de gènere quan afecta al benestar, la salut i inclús a la integritat física de la meitat de la població. L’absència de dones en llocs de responsabilitat implica solucionar problemes reals des del desconeixement i una limitació al lliure desenvolupament i el lliure pensament de generacions futures. I en el cas concret de la indústria del disseny suposa avançar, créixer i innovar creant més desigualtats per estar desatenent a l’altra meitat de la població.

Si el bon disseny és l’encarregat de resoldre problemes, no podem permetre’s córrer el risc d’infravalorar el treball de les i els professionals del disseny, perquè si tenim models de persones dissenyant coses i tots ells són iguals, tendiran a dissenyar únicament per a aquelles persones que encaixen dins de la seua mostra limitada. I açò és el que ha ocorregut al llarg dels segles: la mirada masculina ha monopolitzat la història del disseny i com a conseqüència, hui tenim un món construït per i per a homes al qual ens hem acostumat i que no qüestionem suficientment.

A través d’aquesta nova secció rescatarem referents femenins per a aconseguir una societat amb models als que veure’ns reflexades. Contarem les seues històries i com van contribuir, a través del disseny a l’avanç de la societat. Contarem, per exemple, que la dissenyadora britànica Margaret Calvert va crear el sistema de disseny per a la senyalètica de trànsit actual. Parlarem de referents a tots els nivells, internacionals i locals, perquè -en realitat, les aspiracions sempre comencen a casa.

També ens fixarem en les dades. Per exemple, el 63% de les persones que formen la indústria del disseny són dones, però, aleshores, per què només un 29% d’aquestes lideren la indústria? On estan la resta? Parlarem d’estudis i caires de gènere que han provocat realitats que costen de creuse: les dones tenen un 71% més de provabilitats de sofrir lessions moderades en un accident de trànsit que els homes, o som més propenses a marejar-nos amb l’ús d’ulleres de realitat virtual. Resulta complicat entendre com hem pogut arribar a ser sistemàticament ignorades.

En aquesta secció realitzarem així mateix una sèrie de recomanacions de llibres, podcasts i sèries, i anirem presentant tots aquells que fortuïtament ens anem trobant pel camí.

El dissenyador Manolo Bañó va dir a una entrevista sobre disseny i el seu potencial com a via de desenvolupament: “abarquem molt poc si com a dissenyadors soles mirem el primer món”.

Per tant, si fem l’analogia, abarcarem molt poc si seguim dissenyant no sols excloent a les dones sinó també ignorant les seues necessitats.

— Sara Antolín.