A diferència d’altres mercats d’abast a les grans ciutats, el Central de València manté la seua activitat habitual, sent el comerç favorit de les i els valencians que l’envolten. Una convivència que inclou les constants aclamacions per part de la premsa internacional sobre la seua necessària visita (The Guardian, Lonley Planet, BBC…) per comprendre el caràcter, el pensament i la inquietud estètica de la capital valenciana. Encara que és habitual que els turistes deambulen absorts pels seus corredors, joves, pares i iaies venerables sostenen amb la seua compra quotidiana aquesta icona local.
El Central és només un dels 17 mercats de València, encara que cap altre és capaç de filtrar la llum com aquesta construcció. La ceràmica, el ferro i la pedra, converteixen a aquest espai dedicat al comerç en un dels més fotografiats del món. No és una sorpresa per a qui habita aquesta ciutat de comerciants, que són els que han dominat la seua història siga a través de la seda o del moble, conscients de com la seua artesania i vocació pel refinament ha enriquit a les societats dels últims segles. Tant que no sols han fet a través de la transformació industrial, sinó també amb els cítrics – tan presents al Mercat Central – que van inaugurar l’auge de l’exportació agrícola en el segle XIX a mitjançant marques, etiquetes, embalatges i pioners de les companyies tarongeres.