Qui no ha anat passejant tranquil·lament pel camp i de sobte, zas, un runar espantós amb les seues restes d’obra, el seu wc o el seu munt de rajoles. Enmig de la muntanya, relativament prop d’una població, ací apareix la pitjor petjada de la nostra espècie. El tema dels enderrocs il·legals és un problema mediambiental, un altre més, al nostre país. Mentre els ciutadans assumim, lentament, la nostra responsabilitat de reciclar, el sector de la construcció l’assumeix encara més lentament.
No obstant això, precisament, les principals restes de les obres són de les que poden reciclar moltes vegades, la qual cosa ens porta a pensar que el que ens fa falta és més cultura del reciclatge i més conscienciació.
Una opció per a motivar el compliment de la legalitat, demanada des de diferents instàncies, és l’exigència d’una fiança a les persones que sol·liciten una llicència d’obra, depòsit que es retornaria quan se certificara una correcta gestió dels residus. Residus que, mal gestionats, acaben contaminant sòls i aqüífers, deteriorant el paisatge i provocant un greu risc per a la salut dels éssers vius.
Les plantes legals de reciclatge gestionen, en l’actualitat, prop del 30% dels abocaments que es generen. La resta no està controlat i s’aboca de manera clandestina, des del molest visual fins al més el tòxic (l’amiant, per exemple, és cancerigen).