En les llengües amb flexió de gènere, la transició és una mica més complicada a nivell estructural i el masculí genèric està còmodament assentat. El seu ús el tenim tan interioritzat que ja ni el veiem i les ofertes de treball no anaven a ser l’excepció. Normalment s’anuncien en masculí (especialment si són per a càrrecs directius). Vist els estudis que esmentava abans, no és rocambolesc ni conspiranoic pensar que moltes dones se sentiren excloses o no mereixedores d’aquests llocs sol amb llegir les característiques.
Però com “haters gonna hate” diré que aquesta ximpleria no degué resultar tan ximpleria si el Parlament Europeu, des de 2008 recomana que al final dels anuncis d’ofertes d’ocupació en els idiomes amb flexió de gènere s’agregue (m/f). És un pas, no sé cap a quina direcció però un pas.