Genderless, disseny neutre… com anomenar al disseny sense gènere?

Genderless, així és com s’adjectiven en anglès a aquelles coses neutres, universals, ni per a homes ni per a dones, per a totes les persones independentment del seu gènere.

Quan vaig començar a pensar en com abordar aquest tema, pensava tot el temps en una traducció automàtica; “disseny neutre”. No obstant això, aquesta és una d’eixes vegades en què el terme al seu idioma original no té una traducció que reflectisca, amb exactitud, totes les seues intencions.

Podem parlar de disseny neutre, però si acceptem que aquest terme és la solució (en lloc de “disseny genderless”), fa la sensació que estem davant d’alguna cosa que ha decidit no posicionar-se i, en termes de gènere, no posicionar-se és posicionar-se. Per això, a partir d’ara em referiré a genderless com a adjectiu referent a disseny sense gènere.

Abans de continuar disseccionant aquest tema, és important que ens preguntem: A què fa referència el gènere? En el context occidental, és la construcció social i cultural de rols que històricament han atribuït capacitats específiques i assignat espais donant prioritats diferents a cada sexe. Tant és així que, si el que volem és eliminar aquests rols que ens encasellen en unes tasques i unes expectatives, parlar de disseny genderless suposaria parlar d’un disseny que no reforça aquests rols sinó que tracta d’eliminar-los.

Ara que tenim un punt d’inici, em pregunte: És el disseny genderless? Ho és en algun xicotet moment el nostre dia a dia? La veritat és que seria el mínim que podem demanar-li al futur que ens van prometre, no obstant això, ací estem, en 2021, amb una realitat un poc diferent. I és que resulta que tot allò que construeix la nostra quotidiana rutina és entre poc neutre i res genderless.

Ignorar que existeix aquesta diferència de necessitats entre homes i dones és el que ha donat lloc a la bretxa de dades de gènere, que regeix (quasi) totes les decisions que afecten la societat en el seu conjunt. I que respon a una manera de pensar que ha existit durant mil·lennis i que és més bé una forma de no pensar prenent com única realitat existent la masculina donant així lloc a dissenys male gender.

El disseny no hauria de conformar-se en reflectir els avanços de la societat, sinó a ser la manera d’avançar d’aquesta. L’altre dia escoltava una entrevista on Debbie Millman li preguntava a Alice Rawsthorn què era per a ella el disseny, al que ella respon que sens dubte, una agent de canvi que puga ajudar-nos a canviar i reinterpretar aspectes de la nostra vida social com els econòmics, tecnològics, polítics, ecològics, científics. I assegurar-nos que tots ells afecten la societat de forma més positiva que negativa. Si el disseny és l’agent del canvi, què hem estat fent tots aquests anys?

Com diu Rawsthorn, “el disseny ha de trobar noves formes de permetre que les persones expressen una multiplicitat cada vegada més fluida i matisada d’identitats de gènere, no sols en camps fàcilment personalitzables com la moda i els gràfics, sinó en objectes, espais, programari, etc.” Hi ha alguns projectes a l’altura del repte: les aplicacions d’aprenentatge de Toca Boca són deliberadament neutrals quant a gènere, igual que els videojocs Twine dissenyats per Porpentine i Anna Anthropy

Ara bé, és possible dissenyar sense gènere? Ben segur que sí, si tenim en compte el problema. Si per contra pretenem continuar dissenyant amb equips que comparteixen un mateix context demogràfic i soci cultural probablement no arribem molt lluny en la carrera d’aconseguir una societat més igualitària. Com diu l’arquitecta Zaida Muxi, de diferents realitats viscudes s’obtenen diferents experiències, per tant diferents punts de partida per a tractar la resolució tècnica de qualsevol projecte.

Reprenent l’exemple del llibre de Caroline Cridao, a ningú se’ns hauria ocorregut que les embarassades pogueren necessitar un lloc d’aparcament més proper a l’entrada de l’oficina si mai hem estat embarassades o embarassats (encara que utilitzar la paraula en masculí té delicte) perquè les nostres vivències conformen la nostra realitat i contemplen les seues solucions.

El disseny té com repte ser genderless perquè, a dia de hui, existeixen moltes barreres que enderrocar, com els rols de gènere i moltes noves realitats, com la transsexualitat. El disseny genderless suposa construir ciutats i espais sense gènere ni jerarquies, llenguatges inclusius i productes que valoren les diferències físiques i les necessitats de tantes realitats com siga possible.

No és un camí fàcil, però és sense cap dubte el camí cap a una societat més justa. Els dissenyadors i dissenyadores han de ser curiosos i atrevits per a augmentar el seu bagatge de vivències, llegir de tot i de totes, treballar l’empatia amb els nostres semblants i insistir des del col·legi en una educació inclusiva i solidària. Alhora que recorrem aquest camí, no sobra seguir posant en valor els referents femenins en tots els àmbits i per descomptat en el disseny com a metodologia innovadora per a resoldre les nostres realitats amb la premissa de que sempre siguen les necessitats de tots els gèneres sense detriment de cap d’ells.

Tant de bo arribe el dia en què l’adjectiu genderless deixe d’usar-se per innecessari, per obvi i per redundant.

– Sara Antolín.