Com diu Rawsthorn, “el disseny ha de trobar noves formes de permetre que les persones expressen una multiplicitat cada vegada més fluida i matisada d’identitats de gènere, no sols en camps fàcilment personalitzables com la moda i els gràfics, sinó en objectes, espais, programari, etc.” Hi ha alguns projectes a l’altura del repte: les aplicacions d’aprenentatge de Toca Boca són deliberadament neutrals quant a gènere, igual que els videojocs Twine dissenyats per Porpentine i Anna Anthropy
Ara bé, és possible dissenyar sense gènere? Ben segur que sí, si tenim en compte el problema. Si per contra pretenem continuar dissenyant amb equips que comparteixen un mateix context demogràfic i soci cultural probablement no arribem molt lluny en la carrera d’aconseguir una societat més igualitària. Com diu l’arquitecta Zaida Muxi, de diferents realitats viscudes s’obtenen diferents experiències, per tant diferents punts de partida per a tractar la resolució tècnica de qualsevol projecte.
Reprenent l’exemple del llibre de Caroline Cridao, a ningú se’ns hauria ocorregut que les embarassades pogueren necessitar un lloc d’aparcament més proper a l’entrada de l’oficina si mai hem estat embarassades o embarassats (encara que utilitzar la paraula en masculí té delicte) perquè les nostres vivències conformen la nostra realitat i contemplen les seues solucions.
El disseny té com repte ser genderless perquè, a dia de hui, existeixen moltes barreres que enderrocar, com els rols de gènere i moltes noves realitats, com la transsexualitat. El disseny genderless suposa construir ciutats i espais sense gènere ni jerarquies, llenguatges inclusius i productes que valoren les diferències físiques i les necessitats de tantes realitats com siga possible.
No és un camí fàcil, però és sense cap dubte el camí cap a una societat més justa. Els dissenyadors i dissenyadores han de ser curiosos i atrevits per a augmentar el seu bagatge de vivències, llegir de tot i de totes, treballar l’empatia amb els nostres semblants i insistir des del col·legi en una educació inclusiva i solidària. Alhora que recorrem aquest camí, no sobra seguir posant en valor els referents femenins en tots els àmbits i per descomptat en el disseny com a metodologia innovadora per a resoldre les nostres realitats amb la premissa de que sempre siguen les necessitats de tots els gèneres sense detriment de cap d’ells.
Tant de bo arribe el dia en què l’adjectiu genderless deixe d’usar-se per innecessari, per obvi i per redundant.
– Sara Antolín.