King Marine, o qui firma els vaixells més exclusius del món.

Les crisis són una oportunitat. La idea pot parèixer supèrflua si es digereix entre les urgències d’un present en flames, com el de la Covid-19. Però aquesta “ruptura”, que és el que significa crisi, suposa una inflexió inevitable que pot disparar una vida o un projecte cap amunt o en picat. Sobre com afrontar la fi d’una era, com la desaparició de tota una cartera de clients, sap molt King Marine.

Drassaners i enginyers navals, varen sortejar el ‘corralito’ argentí de 2001 exportant el seu know-how. Així, van preguntar què fer a l’arquitecte naval Santiago Lange i gràcies a aquesta pregunta, sense cap camí cert, van donar amb Agustín Zulueta l’espanyol més internacional en el món de la vela). En pocs passos més, la seua fàbrica de mastelers i la seua experiència es van traslladar a Europa, amb base en València.

El viatge definitiu va tindre lloc el dotze d’agost de 2005. Un molt jove Pablo Santarsiero i Gabriel Mariani assentaven la seua vida en la ciutat que serà Capital Mundial del Disseny en 2022. El segon d’ells, és membre d’una família de boat builders i propietària de la major part de King Marine. Des d’ací, van aprendre ràpidament per a enfocar-se en nous mercats, amb una suma creixent d’encàrrecs i nadant l’ona de creixement derivada de les edicions 32 i 33 de l’America’s Cup en València. Ells són els responsables de la construcció del vaixell del Desafiament Espanyol, però també de l’últim Bribon del Rei Juan Carlos. Alta competició i clients en la part més alta d’un món, per naturalesa, exclusiu.

Des de fa quinze anys, València s’ha convertit en un destí per a CEOs i chairmans de multinacionals. La major part d’aquestes empresàries i empresaris amb els diners suficients per a encarregar una nau de 50 a 100 peus, tenen a King Marine en òrbita. I per això, dues famílies de l’Argentina s’han convertit en els ambaixadors de la ciutat per a una gran quantitat de cognoms il·lustres. Poden fer-ho perquè, quinze anys després, segueixen enamorats d’ella: “He viatjat molt i he tingut aquesta conversa a fons amb diferents experts: Espanya no és conscient de la bona xarxa d’infraestructures que té, en part per la incorporació tardana a la Unió Europea. I no parle sols de carreteres, sinó d’hospitals, centres educatius i, després València. Hi ha empresaris multimilionaris que passen setmanes o mesos ací, en la Marina, sense que ningú ho sàpia. És qualitat de vida.”.

Així ho pensa Gabriel, qui recorda que per a sobreviure a la crisi de 2008, les desenes d’enginyers arquitectes i dissenyadors navals de King Marine van abandonar la mar durant uns anys: “teníem un expertise com a pocs en l’ús de la fibra de carboni. Vam conèixer a una persona del sector agrícola que ens va mostrar com uns polvoritzadors, amb ales de 25 metres, desbarataven el 4% de la collita en grans extensions. A més, aquells carros donaven tota classe de problemes. Vam ampliar les ales amb fibra de carboni, més resistents i duradores, lleugeres i vam reduir el percentatge de collita perduda. Així va nàixer King Agro, que va salvar a l’empresa quan els encàrrecs de vaixells varen caure en picat”.

Mariani recorda que no pocs projectes de vaixell (de 3 a 10 milions d’euros seria un estàndard per a ells) “van deixar de fer-se per qüestions ètiques i estètiques. Qui ens havia fet la comanda, tenia diners, però estava acomiadant a gent i no podia permetre’s estrenar una nau que val com un jet privat”. King Agro va revolucionar el camp ràpidament i la que possiblement és la major multinacional del sector, amb permís de Bayer o Monsanto, es va apropiar comercialment de l’invent: “John Deer ens va fer una gran oferta comercial. Anys més tard, va comprar King Agro, encara que vam matindre les fàbriques de Picassent i Buenos Aires. Els seus directius hui són uns enamorats de València”. No és casualitat que aquesta empresa, amb 180 anys d’història i més de 60.000 treballadors, presentara la seua nova línia de productes a la ciutat amb una inversió directa d’unes quantes desenes de milions d’euros.

King Marine dissenya vaixells amb un know-how en l’ús de la fibra de carboni com a pocs. De fet, malgrat ser un dels fabricants de referència dels vaixells de regata més exclusius, ha sigut a partir de King Agro quan la seua expertise s’ha disparat: “amb la nostra fabricació de vaixells podíem manejar unes poques tones de fibra de carboni a l’any. Ara el nostre volum és de 400 tones de fibra de carboni per exercici, un fet que poques empreses poden fer al món”.

La família Mariani i els altres socis de King Marine (Santarsiero i Guillermo Pinzinibbio), fonamenten tot el que fa en una visió apassionada de la mar. Una obsessió sanguínia que ja travessa a tres generacions. Defensen el seu origen argentí, on mantenen factories, però la incorporació de València a les seues vides s’evidencia fins i tot en la signatura del seu logotip. També a la seua fàbrica d’Alginet, des d’on han eixit alguns dels cascos i peces més importants de les últimes America’s Cup o els vaixells de la Volta al Món amb els quals va competir Telefònica.

Els encàrrecs són tan particulars que la seua llista de clients és altament confidencial, encara que sabem, que alguns dels responsables de les grans tecnològiques estatunidenques passen per València des del més absolut anonimat. “Qui ens encarrega un vaixell de diversos milions de dòlars, cerca un poc d’evasió i una experiència gratificant.

I no puc dir que hàgem descurat l’enginyeria o el disseny, perquè el nostre expertise és tan concret, que fins i tot tenim una capacitació interna. Una capacitació única que ens manté al màxim nivell d’exigència internament. Però també hem comprès que els nostres clients requereixen una experiència gratificant. L’habitual era, fins no fa tant, que qui encarregava el vaixell no s’assabentara del procés. Això ha canviat. La nostra fàbrica té sòls blancs i és quasi una sala d’exposicions. El control de la producció fa que València es convertisca en un enclavament idoni, on poden vindre a veure l’evolució. A més del report habitual i mensual que enviàvem, ara realitzem un vídeo de l’evolució del projecte. Qui encarrega, més que mai, viu la construcció com a experiència intensa en la qual s’enamora del procés”, conta Gabriel.

Mariani celebra la Capitalitat Mundial del Disseny com una oportunitat per a estar en el focus: “nosaltres, humilment, però amb clients molt exclusius, fem un gran esforç perquè vinguen ací. És una ciutat que, molt sovint, no tenen referenciada. Una vegada la coneixen, volen tornar sempre que poden. N’hi ha prou amb mirar ara mateix a la Marina i veure alguns dels nostres clients que passen setmanes fondejats ací. Per què no anava a passar el mateix amb la premsa o amb prescriptors internacionals?”.

King Marine seguirà dissenyant fins a la capitalitat de 2022 algunes de les naus més avançades a l’elit de l’arquitectura i enginyeria naval per encàrrec. Conscients de la crisi econòmica de 2020, reinventant-se a tota màquina en un àmbit estratègic: la sostenibilitat i el canvi de paradigma en l’energia per a aquest model de vaixells.