Les oficines del futur miren a la mar

Abans que el lector processe una paraula més, li volem advertir d’un fet que ja imagina: no, en el futur no treballarem tots en meravellosos espais amb vistes a la mar com els que podeu veure ací. Però no enganyem si diem que hui el futur es pensa des de lloc com eixos. 

D’entre les múltiples lliçons que ens ha deixat la pandèmia, una és la urgència d’accelerar la flexibilitat, la transversalitat de disciplines i la transformació digital en les estratègies de les empreses. “Una acceleració tindrà conseqüències i repercussions en la manera de concebre i dissenyar els nous espais de treball. És un fet que com arquitectes estem en l’obligació de resoldre” ens explica Amparo Roig, arquitecta de l’estudi valencià ERRE Arquitectura.

En les últimes dècades, les oficines també s’han adaptat als usos i als temps; dels escriptoris en filera dels 60 als cubicles dels huitanta de l’empresa Herman Miller, fins als pioners llocs de serendipitat creats per Apple i els amplis espais democràtics de les grans empreses tecnològiques, inspirats en l’oficina orgànica de Frank Lloyd Wright, que es va obstinar en el fet  que el treballador o treballadora es sentira part d’una gran família, feliç i realitzat. 

El nou concepte d’ecosistema laboral està marcat per espais oberts i multidisciplinaris, entorns flexibles, col·laboratius i innovadors, ideats des de la metodologia Design Thinking, que posa el treballador i a les seues necessitats en el centre del procés. A través del Trasformative Design, es troben entorns que contribueixen a millorar el seu estat físic, cognitiu i emocional i augmentar la seua motivació. L’“oficina del futur” ofereix una combinació d’espais que permeten realitzar cinc activitats essencials: concentrar-se, formar-se, col·laborar, socialitzar i descansar. 

I ara és quan se’ns creua una imatge en la ment: les oficines de Silicon Valley. El que molta gent no sap és que estan equipades per empreses valencianes, que potencien un canvi de cultura empresarial que passa per promoure el benestar de les persones que treballen, a través del disseny. En espais interiors, són referents marques com Actiu, Andreu World i Punt. I en espais exteriors, exporten disseny firmes com Vondom, Point o Gandia Blasco, que donen confort, comoditat i distensió a aquestes zones a l’aire lliure, tan necessàries per a fomentar la creativitat i les trobades entre col·laboradors.  

El Silicon Valley de la Mediterrània 

A la vora de la Mediterrània, en La Marina de València, es consolida un incipient Silicon Valley, un ecosistema emprenedor basat en l’economia creativa i el coneixement. Ací se situen les nostres inèdites “oficines del futur”: antigues naus construïdes per albergar als vaixells participants de la 32 America’s Cup, reconvertides en centres d’innovació que generen talent, oportunitats i reuneixen a les ments més creatives i emprenedores. Com és el cas de la Marina d’Empreses, iniciativa impulsada per Juan Roig que acull a la universitat i escola de negocis EDEM Escola d’Empresaris, a la incubadora i acceleradora Lanzadera i a la societat d’inversió Àngels, un espai de més de 18.000m2 des d’on operen quasi 300 startups. En les seues instal·lacions conviuen espais col·lectius (menjador, tallers, biblioteca, sala d’actes, zones de treball) amb altres que permeten un alt grau de concentració. 

Oficines contra vent i marea 

L’estudi ERRE Arquitectura, va acceptar el repte de reciclar les antigues bases dels equips BMW-Oracle, Shosholoza y +39. Perquè la pell de l’edifici aguantara la sal, la mar i el vent, es van copiar dels vaixells i van emprar Resina de Fibra de Vidre, un material freqüent en la construcció d’embarcacions i boies, però totalment innovador en arquitectura. I, amb criteris d’eficiència energètica, ho van protegir de l’excessiu assolellament a través de diferents sistemes de làmines segons les orientacions. 

“El més important de la nostra arquitectura no és l’edifici en si mateix sinó el que realment possibilita” ens explica José Martí, arquitecte d’ERRE Arquitectura. I en aquest punt és quan entra en escena David Hart, co-fundador de Saigu, una marca de maquillatge natural i ecològic amb seu en Marina d’Empreses. El disseny de l’espai s’ha centrat en persones emprenedores com ell, els usuaris, “per augmentar el coneixement i la creativitat, per a transformar el treball en passió, per a crear condicions que faciliten el seu camí a l’èxit”, apunta Amparo Roig.

David té la seua taula en una oficina oberta amb capacitat per a 256 persones, tota una oportunitat de networking que valora molt positivament: “Diàriament estàs en contacte amb empreses semblants o diferents, que han tingut els teus mateixos obstacles i que poden aconsellar-te. Aquest contacte millora la capacitat de solucionar problemes”

I ara la narradora es fica en mode off i articula el diàleg entre el tàndem perfecte (l’arquitecta i l’usuari), on flueixen les coincidències. 

A. ROIG: “L’objectiu ha sigut crear un ecosistema innovador i flexible que permeta adaptar-se a les diferents situacions i constants canvis que caracteritzen un entorn de treball emprenedor. Dissenyar espais que oxigenen i potencien la comunicació, el coneixement i el pensament”. 

DAVID: “Què és per a mi confort en el treball? Doncs, disposar de diferents zones que et permeten adoptar un estat mental òptim per a solucionar el que tens entre les mans en cada moment. Per exemple, necessite silenci a la meua taula quan estic davant un Excel , però la butaca davant de la mar o la pissarra quan he de ser creatiu”.

A. ROIG: “Era necessari crear espais amplis i, a la mateixa vegada flexibles, a través de l’ús de transparències, dobles altures i connexions visuals que aconsegueixen ampliar i, d’alguna manera, diluir els límits físics entre les diferents àrees”: 

DAVID: “Aquest entorn potencia la creativitat, tant a través del disseny de l’espai com amb les espectaculars vistes a la mar”.

(amb LA MAR ens hem trobat)

J. MARTÍ: “El projecte pretén potenciar l’obertura i la connexió de València i els seus ciutadans amb la mar. Per a aconseguir-ho, es van introduït espais de circulació i relació amb vista a tota la dàrsena, que funcionen com un mirador a la Mediterrània, una vertadera finestra a la mar”.

DAVID: “Ens envolta la Mediterrània. Ací puc sentir els moments de desconnexió que em proporciona Menorca, d’on sóc, quan estic prop de la mar. I per altra banda, gire la vista i estic en València, una gran ciutat. Quina combinació més meravellosa!”.

J. MARTÍ: “Nosaltres projectem amb la il·lusió de què fets així puguen ocórrer”.

Poc més que afegir.