Antonio Gala, un dels últims poetes mediterranis, la popularitat del qual va ser equiparable a la d’una estrela de rock, diu que sempre que visita una ciutat acudeix al seu cementeri i al seu mercat. S’aproxima a la història dels seus morts per a comprendre el seu passat, però també “a la celebració dels vius” que succeeix diàriament al melting pot d’espècies, fruites i veïns. El Mercat Central, a més de ser un dels més grans d’Europa, s’ha convertit en eixe lloc capaç d’aglutinar la riquesa agrícola i històrica de la ciutat. Sobretot, de mantenir connectada a la seua ciutadania a través del trànsit espontani, intercultural i generacional dels seus clients sense tancar-se als seus visitants.
El Mercat Central és conegut com “la catedral dels sentits”. Però aquest temple és tan pagà com ho són la Llotja de la Seda o les Falles, Patrimoni Material i Immaterial de València per la Unesco, amb orígens totalment civils. És també l’aparador d’una de les hortes europees amb majors índexs de qualitat d’hortalisses i cítrics. El camp valencià, que irradia vida a la resta del continent, s’exhibeix a les parades i als corredors d’aquest edifici industrial amb poc més de noranta anys. Però no s’ha d’oblidar que les seues innovadores cúpules inclinades són hui el modern sostre del soc musulmà que va ser, consolidat per la Corona d’Aragó que va dominar bona part del Mediterrani medieval.