‘Eròtica techno en l’arquitectura valenciana’, com explorar els vincles entre la música techno i els edificis moderns

‘Eròtica techno en l’arquitectura valenciana’ naix com un projecte amb el que explorar la relació entre l’arquitectura del moviment modern i la música techno, localitzant-se a València com territori d’estudi, i tenint per objectiu la posada en valor d’ambdues manifestacions patrimonials mitjantçant canals de difusió diferents als habituals, com poden ser la fotografia, la música o l’exhibició.

El projecte inclou material editorial, fotogràfic i sonor, que es podrà conéixer en Las Naves a partir del pròxim dijous 4 de març. La presentació del llibre, a càrrec dels seus editors Daniel Escobedo y Ricardo Ruiz, directors del projecte i fundadors d’Altre, editorial valenciana, anirà acompanyada d’una exposició amb algunes de les fotografies que s’inclouen en el llibre. Aquest projecte, promogut per València Capital Mundial del Disseny 2022 en col·laboració amb Las Naves i l’Ajuntament de València, sorgeix d’una idea de Valencia Techno Culture, un col·lectiu que aprofondeix en la didàctica i difusió de la música techno valenciana.

’Erótica techno en l’arquitectura valenciana’ recull dos assajos breus dels doctors arquitectes experts en la matèria –Débora Domingo y Mario Montesinos–, junt amb un assaig fotogràfic de l’arquitecte Ricardo Ruíz, conformant així un recorregut per tots aquells paisatges arquitectònics -i sonors- on les estructures rítmiques i repetitives del formigó, on les seues llums i ombres ens remitixen a l’estructura sonora d’una cançó techno. La publicació recull tot un catàleg arquitectònic d’edificis i construccions valencianes a partir de fotografies en blanc i negre, oscures i sense presència humana.

Tal i com expliquen Daniel Escobedo i Ricardo Ruíz, “hem volgut que l’arquitectura fóra la protagonista d’aquest projecte, una arquitectura plena de ritmes i nuesa material, amb una component formal molt bruta, sense elements superflus, que ens porte a fantasejar al nostre món interior. Busquem crear una analogia entre la composició matemàtica de l’arquitectura i la música techno: amb els seus ritmes pausats i la seua contundència formal”.

El projecte incorpora tanmateix una cançó de música techno inspirada als paisatges arquitectònics fotografiats, creada pels artistes Domen i Sou Allen, disc-jockeys de la mítica discoteca Barraca. Sons de la construcció, soldadures, martellades, i un ritme aplastant del baix a 130 BPMs, ideal per a sonar durant les últimes hores de la nit.

El videoclip de la cançó ha sigut desenvolupat per l’artista visual Sergi Paual, qui ha treballat a partir de les fotografies del projecte.

En definitiva, tot un conjunt de materials que podrien ser el preludi d’una investigació més ampla o derivar el projecte cap a nous horitzons, nascuts baix l’objectiu de divertir-se, aprendre i posar en valor el patrimoni local. Un projecte que permitix submergir-se en el relat del seu territori a través de disciplines aparentment allunyades però amb grans punts de connexió.

Perquè tal i com es pot llegir al pròleg del llibre, “aquesta relació entre música i arquitectura no és nova. Als escrits teòrics fundacionals del Moviment Modern, les al·lusions als ritmes compositius de Le Corbusier són perfectament extrapolables als patrons que regixen la composició de la música techno, realitzada per ordinadors”.

Per la seua part, l’exposició romandrà oberta entre el 4 de març i el 9 d’abril a Las Naves.