Inspirat en la indústria anglesa, va ser un producte molt reconegut per la seua innovació que va aconseguir superar als seus models de referència. Tota la seua producció és original de la població de Meliana (València), on l’empresari Miguel Nolla la va iniciar en 1860, i en el s. XIX es va convertir en un dels elements decoratius més destacables del modernisme espanyol. En Barcelona, aquestes peces es poden veure no sols a la Casa Batlló, sinó també en altres construccions emblemàtiques de l’Eixample com la Casa Burés. En la seua ruta per la geografia espanyola es van revestir sòls de llocs com el Palau de la Magdalena de Santander, l’Església de Santa Anna de Triana i el Palau de Villagonzalo de Madrid. Fent honor al seu origen, llueixen mosaics Nolla rellevants institucions valencianes com l’Ajuntament, el Teatre Principal, l’edifici de Correus, el Palau de l’Exposició, el Mercat Central, a més de nombroses façanes del barri del Cabanyal.
“El mosaic Nolla va ser un dels motors de la revolució industrial espanyola de finals del segle XIX”, ha destacat Xavier Laumain, arquitecte expert en patrimoni i president del CIDCeN. “Amb el seu característic disseny i el saber fer de l’ofici, va ser capaç de traspassar totes les fronteres”. Es va exportar a tot el món i per això encara es poden trobar magnífics exemples d’aquestes estores ceràmiques d’originals dissenys multicolors des de Buenos aires fins a Santiago de Cuba, passant per capitals com Lisboa o Moscou. “Aquestes tessel·les, col·locades peça a peça per hàbils mosaiquers, van tindre una especial implantació a Espanya, per descomptat, però també en tots aquells territoris que a la fi del s. XIX i principis del XX tenien relacions comercials amb el nostre país”, expliquen Àngela López i Vanessa Garcia, codirectores del projecte.