Paradís: el festival de disseny i creativitat
16 des. 2020 /

Paradís: el festival de disseny i creativitat

Paradís és el nou festival de València Capital Mundial del Disseny 2022, una proposta de conferències dinàmiques i debat en obert sobre creativitat. Els i les professionals que van participar en la seua primera edició, en decembre de 2020, van abordar diferents lliçons sobre la disciplina des de perspectives molt variades.

Sota el títol «Reinventar-se», els dissenyadors Ana Gea de Gràffica, David Ruíz de Ruiz + Company i Eduardo del Fraile van donar unes breus xarrades sobre com sorgeixen les idees en moments d’estancament o crisi.

Eduardo del Fraile va relatar com, en un moment en el qual el seu estudi es trobava en ple èxit (fins i tot ja havia rebut més de 100 premis), va decidir reinventar-se i d’aquest impuls va nàixer un projecte que duraria més de cinc anys: KONG. Es tracta d’una beguda espirituosa (concretament, rom), inspirada en els goril·les. L’emprenedor ho va arriscar tot pel projecte, arribant fins i tot a vendre la seua casa. Finalment, gràcies a la seua persistència i al suport de l’organització d’ajuda als goril·les The Dian Fossey, el projecte es va fer realitat i va triomfar, sent la reinvenció la clau.

Com sorgeixen les idees en moments d'estancament o crisi?

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-eduardo-de-fraile

Ana Gea, co-creadora de la publicació Gràffica i fundadora de l’estudi Palau Gea, es va mostrar com un exemple a seguir quan l’adversitat es presenta a la porta dels i les dissenyadores. La seua xarrada es va centrar en que la clau per al triomf és saber aprofitar aqueixos moments de crisis per a la reinvenció, en com la nostra actitud i el fet d’habitar el temps són claus per al sorgiment d’idees. L’emprenedora va comptar com va aconseguir traure partit de les crisis de 2008, 2010 i 2020: ho va fer mitjançant la creació de la revista Gràffica, un mapa visual de les emocions per a la divulgació en centres escolars —al costat d’Eduardo Punset i Rafael Esquerra— i un llibre sobre el negoci del disseny, respectivament.

La nostra actitud i el fet d'habitar el temps són claus per al sorgiment d'idees.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-ana-gea-graffica

El dissenyador gràfic David Ruíz (de Ruiz + Company) va relatar com va deixar tota la seua vida en stand by per a donar la volta al món. Després de quatre anys d’aventura, en 2020 s’ha assentat i ha aconseguit tindre noves perspectives sobre la situació actual del disseny. Ara, Ruíz s’ha adonat que la publicitat constant aconsegueix que els usuaris la rebutgen, que Facebook ha perdut potencial enfront d’altres xarxes socials i que és necessari comptar amb milers de seguidors per a ser algú rellevant. Uns reptes que només poden abordar-se des de la reinvenció i creativitat.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-david-ruiz

David Ruíz va deixar tota la seua vida en 'stand by' per a donar la volta al món durant quatre anys.

La segona conferència portava per títol «El disseny vist des de tres perspectives» i en ella van participar Ana Hernández (Masquespacio), Dídac Ballester i Núria Vila, que ens van fer reflexionar sobre diferents facetes del disseny.

Ana Hernández, cofundadora de l’estudi d’interiorisme Masquespacio, ens va mostrar algunes de les preguntes transcendentals que haurien de fer-se els dissenyadors respecte a les idees. L’emprenedora va meditar sobre qüestions relacionades amb el valor de les idees: com saber com de bona és una idea?, és la millor idea la que es tarda més a gestar o la que sorgeix de sobte…?

Com saber com de bona és una idea? És millor idea la que es tarda més a gestar o la que sorgeix de sobte…?

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-ana-hernandez-masquespacio

Dídac Ballester, dissenyador gràfic especialitzat en el disseny de llibres, va reflexionar sobre la seua àrea de major coneixent: l’espai en el llibre. Per a Ballester, “l’espai del llibre va més enllà” de les pàgines. Quan aquest professional dissenya llibres, usa com a referència als artistes alternatius que juguen amb l’espai d’aquests. A més, es fixa en com els lectors modifiquen al seu torn aquest espai, alternant les pàgines de la seua forma o estil original mitjançant clips, subratllats… A més, el dissenyador va expressar que és interessant la relació de l’espai del llibre amb altres espais. Aquest element, per tant, es converteix en peça clau del disseny editorial.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-didac-ballester

Per a Dídac Ballester, l'espai del llibre va més enllà de les pàgines.

Núria Vila va ensenyar als espectadors com el disseny ecològic i sostenible és sempre possible. “La clau és estudiar materials i possibilitats per als dissenys que cada client encarregue”. La creadora va posar dos exemples de projectes propis. El primer va consistir en la creació d’una carta de restaurant feta d’un material reciclable i a més es tractava de peces desmuntables per a evitar la reimpressió de la mateixa en cas de canviar un plat del menú. El seu altre projecte es va tractar de la creació d’un pack de café per a Slowmov que fóra 100% compostable, i així ho va aconseguir. “El futur serà sostenible o no serà”, va concloure la dissenyadora.

El disseny ecològic i sostenible és sempre possible: “la clau és estudiar materials i possibilitats per als dissenys que cada client encarregue”.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-nuria-vila

En l’últim dia de conferències, els dissenyadors Pepe Gimeno, Rocío Martinavarro i Ana Criado van parlar de les fronteres de l’espai creatiu.

Pepe Gimeno, Premi Nacional de Disseny 2020, va parlar de com el disseny es compon d’inputs de diferents disciplines com el màrqueting, comunicació i publicitat, però com -d’altra banda- també el fa de les arts plàstiques o d’altres disciplines artístiques. El dissenyador va plantejar la complexa pregunta de si el disseny és art, ja que totes dues disciplines s’influeixen mútuament. La conclusió segons Pepe Gimeno? Tots dos es diferencien per una frontera: les finalitats que el dissenyador/artista té en cadascuna de les disciplines.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-pepe-gimeno

El disseny es compon d'inputs de diferents disciplines com el màrqueting, comunicació i publicitat, però també de les arts plàstiques i altres disciplines artístiques.

Rocío Martinavarro, de l’estudi Mayúscula, ens va mostrar com el disseny pot servir per a trencar fronteres i trobar punts de trobada. Això ho va esbrinar mitjançant un projecte en el qual més de 50 dissenyadores gràfiques de tot el món van ser aparellades per a crear una obra. El resultat li va fer veure que el disseny és capaç de superar les diferències frontereres com l’ús de diferents idiomes o no compartir l’imaginari col·lectiu de cada país. Martinavarro va arribar a la conclusió que existeix un nou espai across borders basat en la idea que el disseny és intercultural, i que es converteix en fruit de l’enteniment.

Rocío Martinavarro ens va ensenyar que existeix un nou espai «across borders»: intercultural, fruit de l'enteniment.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-rocio-martinavarro-mayuscula

L’última ponent va ser Ana Criado, que va relatar la seua pròpia experiència en saltar la frontera espanyola i decidir provar sort com a dissenyadora als Estats Units. La valenciana va començar a treballar per a l’empresa especialitzada en títols de crèdit per a Hollywood, al costat del dissenyador Kyle Cooper. Després de superar les adversitats d’enfrontar-se a un nou sector i un idioma que no dominava, amb els anys ha aprés que la por de travessar fronteres, als canvis, és superior al perill real que existeix, arribant a estar nominada a un Emmy, pels títols de crèdit de Star Trek: Discovery.

wdc-valencia-paradis-diseno-creatividad-ana-criado

La por als canvis, és superior al perill real que realment existeix.

Vols estar a l'última?