III. La vesprada

03:40: Pèrdues. La flor comença a marcir-se. La seua estructura es debilita, comença a perdre elements externs. És el primer símptoma del seu declivi. Glissando (caigudes) i rebots rítmics.

03:58: Els tretze cercles. Avança la vesprada i amb ella La Flor Solar va perdent força, intensitat i mida, fins a quedar reduïda als tretze cercles que conformen la seua estructura central. Comencen a agafar protagonisme els instruments de vent-metall.

03:59: Pètals blancs. Amb una estructura més lleugera, els cercles es mouen de forma coordinada en grups independents, al mateix temps van empal·lidint i perdent la seua força cegadora. La gran Flor Solar es descompon en xicotetes flors que giren mostrant els seus acabats d’estrenar pètals blancs. Ritmes definits amb els instruments de vent-metall i percussió.

04:29: Pèrdua de la circularitat. La massa de color segueix disminuint. Els tretze cercles van perdent la seua circularitat per a convertir-se en hexàgons retallats. La seua presència es troba en mínims. Notes tingudes, per a acompanyar aquesta desaparició.

04:45: Estrela negra. L’obscuritat avança, la llum del dia confirma el seu declivi. L’estrela formada pels pètals centrals es torna negra i avança estirant els seus braços. Solo dels instruments de doble canya (oboé, corno anglés, fagot) desafinats, a tall d’aparició d’un dol nepalés.

04:56: Girs. Comença el dol entre la llum i l’ombra. L’estrela negra gira intentant ocupar nous espais. La llum continua defenent el seu espai. Altres instruments es van sumant amb un contrapunt que augmenta la densitat.

05:04: Estreles negres i moviments tàctics. És una batalla perduda. L’ombra creix en progressió geomètrica i ho envaïx tot. La llum ja debilitada cedeix davant el seu adversari. Segueix augmentant la densitat i també el tempo.

05:18: Triomf de l’obscuritat. L’obscuritat total, després d’una llum cegadora, dona pas a una visió còsmica. Tot cau estrepitosament cap als sons més greus.