UN EXEMPLE QUE M’ENCANTARIA COMPARTIR
L’altre dia vaig escoltar, un capítol del podcast «Participants per a un deliri», de l’artista Coco Dávez, en el qual la seua entrevistada, Ana Enrich contava l’anècdota que a través de la Fundació Ashoka, desenvoluparen un projecte de Change Makers amb l’emprenedora social Charo Batlle, qui ha posat en marxa en Espanya la xarxa d’aprenentatge i servici, una metodologia educativa a través de la qual dissenyar amb xiquets, soluciones par als problemes que veuen al seu voltant i ensenyar-los com ells poden responsabilitzar-se aportant la seua contribució.
L’ANÈCDOTA ÉS LA SEGÜENT: En el col·legi del poble d’Esplugues de Llobregat, els preguntaren als xiquets i xiquetes sobre les seues preocupacions, una pregunta prou seria per a la innocència que es respira en una classe d’infantil.
No obstant això, d’aquesta reunió de xicotets savis, va eixir la ferma conclusió del fet que els parcs estaven bruts.
Tot aquest cas es va desenvolupar a través d’un procés de Deisgn Thinking mitjançant el qual la professora els guiava i animava a buscar solucions per a millorar el seu parc, arribant a la conclusió de que els parcs estaven bruts perquè ells no arribaven a les papereres.
INCREÏBLE que xiquets de cinc anys assumisquen que són part del problema, però més increïble encara em pareix, la capacitat com a éssers humans de comprometre’ns amb aquelles coses de les quals ens permeten ser partícips.
Els xiquets i xiquetes prototiparen un esglaó per a la part més baixa de les papereres i amb aquesta maqueta la professora va organitzar una cita per anar amb els seus alumnes a presentar-li-la a l’alcaldessa d’Esplugues.