Revisem la col·lecció completa «Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022»

La col·lecció «Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022» de Levante-EMV en col·laboració amb València Capital Mundial del Disseny 2022 i l’Arxiu Valencià del Disseny ha finalitzat: Des del passat 16 d’abril fins al 17 de desembre es va publicar cada divendres una làmina representant a icones del disseny valencià en el transcurs de quasi 100 anys, arribant fins a les 30 publicacions. Aquesta acurada selecció marca la Història del Disseny Valencià des d’algunes de les icones de les seues obres o autors, que han sigut i són referents per a generacions de dissenyadors. 

A través d’aquestes làmines, el lector ha repassat la Història del Disseny Valencià tant gràfic, com industrial, d’embalatge o de moda, comptada des de l’actualitat i fins als anys 30, amb els primers referents com Segrelles o Renau. Es tracta d’una completa col·lecció d’acurades imatges per al patrimoni personal o per a emmarcar i mostrar amb estil. Una ocasió perfecta per a recordar l’elecció de València com a Capital Mundial del Disseny en 2022, un any replet d’activitats bolcades en donar a conèixer el passat, el present i el futur del disseny com ferramenta de transformació. 

Com tribut i record, recopilem totes les làmines fent un xicotet recorregut per cadascun dels autors i empreses que han participat, entre les quals es troben Andreu Word, Gandia Blasco, LZF Lamps, Expormim, Vondom, Point o Punt. Entre els autors destaquem noms com Paco Bascuñán, Dani Nebot, Mario Ruiz, Vicent Martínez, Pepe Gimeno, Marisa Gallén, Sandra Figuerola, Inma Bermúdez, Dídac Ballester, Ibán Ramón, Ramón Esteve, Jaime Hayon o Malota.

La primera làmina va estar dedicada al cartell que ens va ajudar a guanyar el títol de Capital Mundial del Disseny 2022, dissenyat per Iban Ramon. 

La World Design Organization promou la Word Design Capital i designa cada dos anys la ciutat seu. Segons recorda el mateix Iban Ramon, «es precisava per al procés de selecció d’un dossier de candidatura, en el qual es presentava una identitat visual per a la candidatura. La proposta de disseny es va basar en una solució de construcció natural, simple i modular, de gran variabilitat, que es construeix sobre una retícula de mòdul quadrat, basat en la simplificació geomètrica de les inicials VWDC».

El dissenyador valencià va apostar per a aquesta creació per la geometria «com llenguatge universal, atemporal i permanentment modern, per a una imatge que ha de mantenir-se vigent durant diversos anys en una època actual en la qual és difícil que les imatges perduren, per la rapidesa amb la qual caduca tot el disseny gràfic».

Notícia completa sobre la primera làmina de la col·lecció.

La segona làmina de la col·lecció uneix a dos dels nostres Premis Nacionals de major rellevància internacional: el dissenyador alacantí Mario Ruiz (Premi Nacional de Disseny en 2016) i l’empresa alacantina Point (Premi Nacional de Disseny en 2019). Es tracta d’un estudi de forma que ha realitzat el dissenyador per a una de les noves col·leccions de la firma de mobiliari d’exterior. Una representació d’una peça de mobiliari que vestirà als millors hotels i restaurants del món. 

Coneix més sobre Mario Ruiz i el seu treball per a Point en la següent notícia completa.

La tercera làmina representava el cartell que Dídac Ballester va realitzar per al Festival de Jazz del Palau de la Música de València de 2018. Una gràfica que combina expressió i senzillesa de forma magistral. 

La inspiració per a arribar fins a la imatge que coneguem li va aplegar al dissenyador estatunidenc Alvin Lusting o la «contundència» gràfica del seu paisà Paul Rand. «Color, formes orgàniques, alguns diuen que peixos, jo veig instruments de vent tocant el jazz, aquesta dualitat en la interpretació m’agrada. Són moltes coses en les quals et vas inspirant i on busques referències durant un procés així», apunta el dissenyador. 

Consulta l’article de Levante-EMV sobre Dídac ballester i el seu cartell inclòs en la col·lecció.

La següent làmina entregada amb el Levante es tracta de la imatge institucional que crearen a quatre mans Mar Hernández -«Malota»- i Jordi Ferràndiz -«Bestiola»- per a la festa del 9 d’octubre de 2017. Ambdós creadors elaboraren la imatge «a partir d’un briefing que ens va traslladar la Generalitat i amb grans trets se’ns demanava que el número 9 fora el protagonista. Altrament, se’ns va comunicar la necessitat que, a part del cartell per a la Generalitat, haurien d’existir tres cartells més que representaran a les tres províncies que conformen la Comunitat Valenciana», recorden els dos creatius. «El repte va ser aleshores plantejar quatre propostes per als cartells institucionals que, malgrat ser diferents, haurien de vore’s i entendre’s com a part de la mateixa imatge institucional del 9 d’Octubre».

Coneix més sobre la història d’aquest disseny en la següent notícia.

Un simpàtic elefant lluminós protagonitza la làmina de Levante-EMV de la col·lecció. Es tracta d’una creació d’Isidro Ferrer per a la firma valenciana i Premi Nacional de Disseny 2020 LZF Lamps.

Amb quasi tres dècades de trajectòria, LZF Lamps s’ha convertit en una de les empreses d’il·luminació més respectada del sector. El seu ben fer ho avala. La làmina de hui mostra a «Smelly Fant», una llum-elefant que, segons Mariví Calvo, cofundadora de LZF Lamps conjuntament amb Sandro Tothill, «és la història d’una col·laboració entre LZF, artistes, dissenyadors i grans artesans. Un treball en equip i de precisió». «És tradició en LZF, quan presentem un producte, investigar els límits fins als que podem arribar per a aconseguir conjugar la filosofia de LZF amb la de l’artista o el dissenyador que ho va crear», afegeix.

La sexta làmina de la col·lecció serie «Icones del  disseny valencià» recorda el treball de Lavernia & Cienfuegos per al redisseny gràfic i d’envàs del conegut bàlsam labial Dermo-Suavina, amb  més de 140 anys d’història.

El resultat va dotar a la marca i al packaging d’atributs gràfics i de comunicació que permeten que siga percebuda com «una empresa dinàmica, moderna, però amb una gran història darrere. El repte, quan has de ser fidel a una imatge heretada, consisteix a valorar quins aspectes has de mantenir i quins has de rebutjar o canviar», sosté.

Més informació sobre aquest treball de redisseny en aquesta notícia del Levante- EMV.

Pot un casc convertir-se en un objecte de museu? La pregunta pot parèixer estranya, però si parlem del Museum of Modern Art (MoMA) o el Guggenheim de Nova York tot és possible. I ho ha aconseguit un disseny valencià. El casc Closca es ven en les tendes d’ambdós centres d’art estatunidencs i llueix des de 2015 en el cap dels urbanites amants del disseny, la seguretat i la comoditat de tot el món. Aquest disseny 100 % valencià, de la firma Closca i l’estudi CuldeSac, va protagonitzar la següent làmina de la col·lecció.

Consulta el reportatge complet de Levante -EMV sobre el casc de Closca.

La làmina següent va consistir en un dibuix a carbonet del llum “Follow me” de Inma Bermúdez, un disseny que ja és una icona per a l’empresa d’il·luminació Marset.

El llum de LED portàtil “Follow me” destaca per la seua bellesa i versatilitat dóna llum a estances obscures, caràcter a les clares i es pot transportar d’unes a altres en un moment, que és, amb grans trets, la intenció que la dissenyadora valenciana Inma Bermúdez la va concebre en 2014.

El gronxador Nàutica és una cadira penjant en ratan, un material natural i que compta amb una llarga tradició artesana a València. La va dissenyar l’estudi valencià Mut per a la marca Expormim, i protagonitza aquesta làmina de la col·lecció.

Des de Mut expliquen: «les nostres produccions estan impregnades de la nostra cultura, del nostre mode de vida, dels nostres costums o del llenguatge. Podem dur el disseny a un àmbit universal, que siga comprensible, que agrade, que puga exportar-se, però sempre parlarà del lloc en què va nàixer. Per això Nàutica evoca la mar, però no qualsevol, perquè per a nosaltres la mar és la Mediterrània»

Descobreix més sobre aquest gronxador al reportatge de Levante-EMV.

L’estudi del Premi Nacional Marisa Gallén, Gallén+Ibañez, firma el cartell de l’Ensems Fest de 2011 representat per aquesta làmina de la col·lecció.

«Haver treballat per a festivals com Ensems, teatres o museus, és a dir, treballar en tantes manifestacions importants per a la vida cultural de València ens fa comprendre que la cultura és l’ànima de les ciutats, que és vital per a crear entorns urbans vibrants», explica Marisa Gallén.

Més sobre la inspiració respecte d’aquest cartell en la següent notícia de Levante-EMV.

La cadira Faz, de Ramon Esteve per a Vondom, va protagonitzar la làmina següent de la sèrie «Icones del disseny valencià».

Faz va ser la primera col·lecció de mobiliari exterior que Ramon Esteve dissenya per a Vondom. Una col·lecció que va permetre aplicar els coneixements del dissenyador i arquitecte sobre la cristal·lització dels minerals, a l’aplicar en aquesta cadira el poliestiré i el polipropilé, materials que permeten configurar infinitat de formes, colors i textures. Innovació i disseny aplicat a nous materials que van ser el naixement de tota una nova forma de produir. 

Coneix més sobre aquest disseny en la següent entrevista a Ramón Esteve.

The Guest, la mítica figura de Jaime Hayón per a Lladró és sense cap dubte una de les grans «Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022». Un disseny que va suposar dues coses: una revolució artística en la clàssica firma de Lladró i l’arribada a València d’un dels dissenyadors espanyols més influents del món: Jaime Hayón.

Des de llavors, el madrileny és un dels nostres millors ambaixadors pel món i un enamorat de la vida a València, on s’estableix. 

Ens ho compta tot en aquesta entrevista de Begoña Jorques.

El para-sol Ensombra, de l’estudi valencià Odosdesign per a la firma també valenciana Gandia Blasco protagonitza la làmina següent de la col·lecció. 

Aquest para-sol va ser una de les xicotetes revolucions de Nude Generation, el saló de joves dissenyadors de Fira Habitat València. Un producte que ja és una icona del dissenyador valencià i que va disparar la notorietat de l’estudi Odosdesign, que ara treballa tant en disseny de producte com en la direcció d’art d’algunes de les empreses més importants del sector. 

La botella de vi Maduresa del Celler del Roure, disseny de Dani Nebot, Premi Nacional de Disseny en 1995, protagonitza la làmina següent de la col·lecció. 

La seua etiqueta respon a un moviment recent en la història del vi, a finals dels 90, quan una nova generació d’enòlegs i joves viticultors van lluitar per a fer-se un lloc en el mercat i confiaren en el disseny per a fer-ho. 

Coneix més sobre aquest disseny en l’entrevista completa de Levante- EMV a Dani Nebot.

Aquesta làmina representa al Model Kokoro de la sèrie de Plats d’Autor dins de la col·lecció Malva.rossa de Porvasal. Aquesta vaixella és una col·laboració de Ximo Roca i Boke Bazan.

No és el primer disseny icònic de Ximo Roca: la seua llarga i prolífica carrera ens deixa més de 30 productes que han arribat a les nostres cases amb aquesta essència i disseny mediterrani que també imprimeix en les seues peces. Gràcies a aquest fet, s’ha convertit en un dels dissenyadors més reconeguts dins i fora de València, fa anys que exporta talent a tot el món. 

La primera làmina que es va entregar després de parar per l’estiu va ser la “Cadira RDL 1991”, dissenyada per Alberto Lievore, premi Nacional de Disseny 1999, per a Andreu World, premi Nacional de Disseny 2007, dibuixada per  Antonio Solaz. Aquesta cadira està fabricada únicament amb fusta de roure i una làmina corbada de la mateixa furta, sense cap ferratge ni accessoris. Allò mínim per a aconseguir el punt màxim. 

Jesus Llinares, CEO d’Andreu World, explica que RDL és un disseny que reflecteix la identitat d’Andreu World. «RDL ens parla de temps. És un disseny sòlid que s’adapta amb el pas dels anys fins a convertir-se en la icona actual.»

La següent làmina que es va entregar representava la safata «Diable» de Marisa Gallén i Sandra Figuerola, una peça que van dissenyar per a la firma italiana Alessi en 1990 quan eren companyes en el col·lectiu La Nave.

Aquest utensili per a forn s’ha convertit des de 1990 en una icona del disseny: inspirada en la figura del diable, però «convertida en alegre personatge despullat de maldat». 

Podeu conéixer la història completa en aquest reportatge de Levante-EMV.

La següent làmina entregada inclosa la característica imatge de la palmera dissenyada per Pepe Gimeno. Un disseny que està amb nosaltres des de fa més de 30 anys, rebent això si adaptacions que l’han ajustat al canvi de temps. Un imprescindible per a entendre la imatge del Turisme de la Comunitat Valenciana.

Sobre la llarga vida que ha tingut la seua obra, Gimeno comenta: “Mai haguera imaginat la llarga i atzarosa vida que li esperava. Quan executes un projecte depén de tants factors la seua supervivència que resulta molt difícil preveure el seu futur.”

Coneix més sobre la història d’aquest disseny en aquesta entrevista del Levante a Pepe Gimeno.

La famosa cadira Mosca de José Juan Belda va protagonitzar la següent làmina lliurada amb Levante-EMV. El dissenyador valencià, figura clau del disseny nacional als anys 0 i 90, va ser u dels fundadors de l’estudi La Nave, pedrera de dissenyadors valencians i Premis Nacionals del Disseny. La seua carrera es va centrar al disseny de mobles, i aquesta cadira Mosca va ser una de les seues creacions més celebrades. Vint anys de carrera especialitzada al disseny de mobiliari i d’interiors, molt alineat als moviments internacionals de finals del segle XX i amb una visió molt particular i creativa.

La senyalització d’eixida 65 de la carretera A-7 protagonitza la següent làmina d’“Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022”. Dissenyat per Daniel Nebot, Paco Bascuñán i Nacho Lavernia el 1986, va ser part d’un encàrrec més complet de diverses senyalitzacions al llarg del tram valencià de l’autovia de la Mediterrània, que encara es mantenen i fan característic el recorregut per la carretera.

«La pressió, que és un motor indispensable per a fer botar l’espurna, va fer que Dani dibuixara el que podria ser (i ho va ser) el senyal de Benidorm. Quan Paco [Bascuñán] i jo la vàrem veure no vam tindre dubte, vam dir: ‘Açò és!’ Ja sabíem el que havíem de fer. Però havia de fer-se en molt poc de temps», recorda el Premi Nacional de Disseny Nacho Lavernia.

Consulta la notícia completa sobre la història d’aquesta làmina.

La següent làmina de la col·lecció de Levante-EMV representa la imatge que Quique Company va crear per a la discoteca ACTV. Aquest disseny, amb un contingut artístic brillant, ha quedat a l’imaginari de més d’una generació i ha transcendit més enllà de la simple publicitat de música i discoteca.

Lupe Martínez, vidua de Paco Bascuñán -inseparable amic i company de fatigues de Company- assegura que «Quique era un pintor més que un dissenyador i aquest treball el va ajudar a tindre una certa disciplina de la qual mancava totalment i el ‘va obligar’ a fer obra artística als cartells que realitzava. I sobretot el va ajudar a tindre una economia estable per poder viure».

Notícia completa sobre el disseny del logo d’ACTV a l’enllaç.

L’estampat Neptunalia protagonitza la làmina de la col·lecció «Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022». La col·lecció Neptunalia va ser creada al 195 pel dissenyador i modista Francis Montesinos i al llarg dels anys s’ha reeditat moltes vegades, el que confirma el seu estatus d’icona de la moda valenciana.

Segons recorda el mateix Francis Montesinos, la imatge que va crear l’any 1985 va tindre una inspiració quasi per casualitat. Es trobava a Madrid, a la seua suite de l’hotel Palace, on es va presentar aquesta col·lecció, i des de la seua finestra el panorama no era altre que la font de Neptú. Al seu cap va crear un estampat dedicat al déu romà de les mars i li va dedicar la col·lecció. «Estava enamorat d’aquesta suite així que li vaig dedicar eixe estampat». Hui en dia, «crec que és un dels meus estampats més emblemàtics».

Coneix més sobre la inspiració darrere la col·lecció Neptunalia en aquesta notícia.

L’esbós que Pedro Miralles va realitzar de la seua icònica Butaca 115 va protagonitzar la làmina següent de la col·lecció. 

La Butaca 115 va ser editat originàriament pel galerista valencià Luis Adelantado i impacta per la seua robustesa, confort i dinamisme. L’esbós que reprodueix la làmina es va exposar en la Galeria d’Alfaro Hofman en 1984. 

La làmina següent mostra a un jove Pedrín Errando Mariscal. La fotografia, presa en 1984, va ser presa per Bàrbara Allende (Ouka Leele), Premi Nacional de Fotografia 2005. Va ser la imatge d’una de les col·leccions de Tráfico de Modas, la icònica marca de roba que varen crear els germans Errando Mariscal a finals dels anys 7′ i que prompte es va convertir en un símbol de l’època

«En aquell moment volies contribuir a canviar-ho tot a través del que sabies fer. Amb el rock and roll, el cine, la moda… el que fora. Eixe era l’ambient que es respirava. Mariscal feia camisetes molt gamberres, transgressores, amb cares molt expressives. De vendre en la tenda del meu germà Jorge vam passar a tindre cinc tendes en Espanya. Poc de temps després, ja estàvem desfilant en Cibeles. Inaugurarem les seues primeres edicions», compta Pedrín. 

Consulta la següent notícia sobre  Tràfico de Modas.

El tamboret Dúplex, dissenyat per Javier Mariscal i Fernando Salas en 1980 i fotografiat per Elena Claverol, protagonitza la làmina següent de la col·lecció «Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022» en col·laboració amb València Capital Mundial del Disseny 2022 i l’Arxiu Valencià del Disseny.

Aquest disseny va ser pensat originàriament per al bar Dúplex de València, encara que més tard es convertiria en el primer disseny de Mariscal produït en serie, i és una prova de l’estil característic d’aquesta icona del disseny valencià. 

La làmina que continuà la col·lecció representava l’estanteria “La Literatura” dissenyada per Vicent Martínez en 1985 per Punt Mobles. Guanyadora de premis i distincions com la selecció ADI FAD del 1986, “La literatura” ha sigut exhibida en museus i va suposar una contribució indiscutible a l’obtenció del Premi Nacional de Disseny en 1997.

La Literatura ha significat el punt d’inici de tot el que una idea pot incorporar a una trajectòria professional. Es pot resumir en una manera d’entendre el disseny i els objectes, des d’una posició reflexiva i intuïtiva, amb una permanent recerca de la utilitat i l’honestedat» Explica Martínez.

Consulta la notícia completa sobre la història d’aquesta històrica prestatgeria.

La marca Lois, fundada  pels germans Sáez Merino en València i pionera de la producció de denim en Europa, protagonitza aquesta làmina de la col·lecció «Icones del disseny valencià. Del 1930 al 2022», en col·laboració amb València Capital Mundial del Disseny i l’Arxiu Valencià del Disseny.

El Grup Sáez Merino, amb les seues marques Lois, Caster, Cimarron i Caroche es va posicionar molt alt en el mercat internacional. «L’èxit es va deure a la necessitat que hi havia llavors en el mercat europeu de disposar de jeans. Era un mercat de demanda, i els que varen tindre productes de qualitat i amb marca es van donar a conèixer ràpidament. La clau segurament va ser tindre encert en fits adequats al moment», expliquen els responsables de la marca en l’actualitat.

Per a conéixer més sobre la història i el context d’aquesta marca valenciana, consulta la notícia completa.

L’artista valencià Josep Renau protagonitza la penúltima làmina de la col·lecció. Es tracta del cartell dedicat al balneari Las Arenas de València, creat per l’artista en 1932, quan Renau es va casar amb Manuela Ballester i poc abans de començar com a professor de Belles Arts en la Universitat de València. Estava a les portes d’iniciar una època molt intensa, tant en l’àmbit personal com en l’àmbit professional, ja que tan sols quatre anys després seria anomenat director general de Belles Arts, i com a tal, organitzador del pavelló espanyol en l’Exposició de París. 

Més informació sobre la vida i obra de Josep Renau en aquest reportatge de Levante-EMV.