The Future is Design, una jornada per a tancar Madrid Design Festival 2021
30 març 2021 /

The Future is Design, una jornada per a tancar Madrid Design Festival 2021

La Institució Lliure d’Ensenyament de Madrid, el primer projecte de reforma de l’educació pública ocorregut en Espanya i que va estar vigent més de mig segle, va ser l’escenari escollit per Madrid Design Festival per a la clausura d’una de les seues edicions més peculiars i valentes.  Allí, València Capital Mundial del Disseny 2022 va tancar la seua participació a aquesta edició amb una taula redona que reflexionava sobre com el futur passa indubtablement pel disseny, de la mà de diferent perfils professionals.

“Un disseny que atenga a les neceessitats reals de la societat, ètic, honest, humà i sostenible, amb més presència al pla estratègic i amb professionals altament preparats per a asumir els reptes del nostre temps” van ser alguns dels criteris esbossats pels participants d’aquesta taula que van deixar grans titulars sobre la importància d’abordar el futur amb el disseny com a forma transversal.

La jornada es va iniciar amb el discurs d’Álvaro Matías, director de Madrid Design Festival. “Aquesta edició del festival ens ha demostrat que la cultura és segura. Estem molt agraïts a València per tendir un pont cap a nosaltres i convertir-se en un pilar fonamental d’aquesta edició.  Una relació que ens ha permés intensificar els llaços amb la indústria i els/les professionals de València”, va apuntar.

Pocs minuts després, Corinna Heilmann, directora de programa de València Capital Mundial del Disseny 2022  i els pilars bàsics de totes les activitats que se cel·lebraran en tota Espanya. “L’unió dels professionals, de les institucions i de les empreses, i la il·lusió per generar un event sense precedents que pose en valor el passat, el present i el futur de la Comunitat Valenciana a través del disseny han sigut les bases per a ser Capital Mundial del Disseny 2022 i per a conformar un programa de participació comú on, des de València, posicionar el disseny com a una ferramenta clau a tots els nivells i marca-país”, ha explicat.

Corinna Heilmann avanzó las líneas maestras del programa de 2022 y los pilares básicos de todas las actividades que se celebrarán en toda España.

La taula redona, moderada per la periodista Tachy Mora i amb la participació de Borja Berna, director creatiu d’espais en CuldeSac; Laura Fernández, Head of Graphic Design d’ESNE, María Subrá, cofundadora del Foro de Artes y Oficios i Luz Lozano, responsable de producte i marketing de TAU Cerámica, va abordar des de l’inici com ha d’evolucionar el disseny en el futur des de la perspectiva d’un estudi creatiu, una escola de disseny, la defensa de l’artesania o l’empresa.

Per a Borja Berna, director creatiu d’espais de CuldeSac, un dels estudis de disseny valencians amb major projecció, la “transformació més important que hem viscut durant els últims anys és intentar que tots els objectes, espais o campanyes que dissenyem des de CuldeSac pertanyen a un univers major de les marques per a que establisquen llaços amb la societat. Els nostres dissenys parlen més dels productes dels nostres clients que de nosaltres mateixa. Tenim diferents perfils a l’estudi, des de dissenyadors/es industrials a publicitat, comunicació, audiovisuals, perfils estratègics i molts externs que aporten valor al projecte. El canvi és entendre que els projectes s’estudien des d’un prima amb moltes cares on des de la creativitat intentem donar l’excel·lència per a les marques”, ha explicat el dissenyador.

Laura Fernández, Head of Graphic Design d’ESNE, una de les escoles de disseny referents a Espanya, explicava el canvi del disseny des de les escoles. “El disseny és un canvi constant i la formació en disseny deu continuar aquest ritme. Durant els últims dos-tres anys l’educació en disseny ha donat una acceleració. El més interesant és que les paraules d’innovació i tecnologia estiguen sempre presents junt a la de disseny. Es forma a les noves generacions des de aquestos tres àmbits. El disseny ja no és senzillament una capa estètica, sino una mirada esstratègica implica moltes variablees i que deu considerar-se des de l’inici del projecte. Des de les aules debem ensenyar també l’ètica d’aquesta professió per a tornar als valors pels que som professionals del disseny i el context amb el que es deu dissenyar, mirant per les persones, però també pel planeta”, explicava.

María Subrá, cofundadora del Foro de Artes y Oficios, explicava l’importància de relacionar disseny i artesania per a posar en valor ambdues disciplines. ” El gran patrimoni artesà té una oportunitat d’evolucionar i eclosionar gràcies al disseny. Per què no facilitar la conversa entre l’artesania i l’enteniment? La major part d’empreses tenen un origen artesanal. Hem de treballar per a què les empreses tornen a l’artesania, junt amb el disseny, igual que la tecnologia o l’innovació. Posar en valor aquestos oficis per a què no desapareguen”, explicava Subrà.

Luz Lozano, responsable de producte i marketing de TAU Ceràmica, mostrava la seua empresa com a exemple d’indústria capaç de sumar l’artesania, l’innovació, el disseny però també el compromís de donar treball a 2000 famílies. “Des que arrepleguem la pedra, innovem en tot el seu procés per a traure el millor resultat,  el més eficient i, per suposat, ho fem contant amb la mirada professionl del disseny, la continua innovació i una búsqueda per l’excel·lència continua”, ha explicat.

“El disseny és aquell que aporta el major valor emocionar al projecte. El dissenyador o dissenyadora és la persona que investiga no sols el producte, sinó la seua eficiència, funcionalitat, millora de la productivitat, la seua implementació al mercat o la seua democratització. Són les figures que configuren aquesta diferenciació, és identificació amb l’ànima d’una marca. La tecnologia o l’innovació sense disseny, no s’entenen. El disseny és allò capaç d’aportar valor afegit, ànima al projecte, forma i funció”, va concloure.

Vols estar a l'última?