T’interessa el teu futur en el disseny? Vine’t al World Design Policy Conference

El disseny és un concepte complex que es manifesta en múltiples activitats i professions, algunes de les quals inclouen la paraula disseny en el seu nom, però no totes, com és el cas de l’arquitectura o l’urbanisme. Fa ja 30 anys que Richard Buchanan va publicar el seu citadíssim article Wicked Problems in Design Thinking, en el qual proposava considerar quatre grans àrees d’actuació del disseny:

1. Comunicació simbòlica i visual
2. Objectes materials
3. Activitats i serveis organitzats
4. Sistemes complexos o entorns per a la vida, el treball, el joc o l’aprenentatge.

Buchanan pretenia deixar constància de com el disseny estava sent utilitzat per a explorar àmbits cada vegada més amplis i immaterials, encara que ja en 1969 Herbert Simon, en el seu The Sciences of the Artificial havia anticipat que “qualsevol que concep línies d’acció encaminades a canviar les situacions existents per altres preferides, està dissenyant”. La popularitat actual del terme design thinking, encara que banalitzat i descontextualizado, ha contribuït a acceptar que el disseny, com a procés intel·lectual, pot ajudar-nos a afrontar situacions complicades que en principi no estaven en el focus de les professions tradicionals del disseny.

És important preguntar-se, per tant, si les escoles actuals de disseny estan preparant al seu alumnat per a semblant repte de futur. Cap fins i tot qüestionar-se si és necessari fer algun canvi, atés que el valor del pensament de disseny és precisament la forma en la qual els seus professionals, espontàniament, han estat abordant qualsevol repte, des de molt abans que es plantejara aquest debat, en els més variats camps d’actuació. El que està demostrat és que quan s’inclou a persones amb experiència professional de disseny en qualsevol equip, i s’empren processos i mètodes propis del disseny, els resultats permeten superar obstacles aparentment insalvables. Això és molt útil en l’àmbit empresarial, però pot ser determinant si s’aplica a la política i als grans reptes de la nostra societat.

Significa això que les polítiques de disseny són una eixida laboral per a les carreres de disseny o una possible evolució en el perfil dels i les professionals amb experiència? La meua opinió és que sí, i de forma molt àmplia. D’una banda, el que es coneix com policy makers (aquelles persones que generen polítiques, és a dir, càrrecs electes, funcionaris i departaments tècnics) compten cada vegada més amb professionals del disseny per a la cerca de solucions, bé sol·licitant assessorament consultiu o formant part d’equips. Un exemple pròxim és el recentment creat Consell Local del Disseny de la ciutat de València. El terme “disseny de polítiques” ve utilitzant-se almenys des dels anys 80 del passat segle, encara que no s’identifica amb un perfil professional concret. En els últims anys han començat a proliferar a tot el món els anomenats policy labs (laboratoris de polítiques), equips multidisciplinaris per a fer costat als qui prenen les decisions proporcionant solucions innovadores basades en investigació empírica i utilitzant mètodes i processos propis del disseny.

D’altra banda, des de la professió del disseny han sorgit diversos camps d’acció que incideixen de ple en l’àmbit de la política. L’anomenat disseny social cerca ocupar-se del desenvolupament de productes, serveis i metodologies per a resoldre problemes socials. El disseny de futurs és un terme encara no ben definit que incorpora tècniques de prospectiva amb la finalitat d’anticipar futures necessitats. El disseny de transicions és una àrea d’investigació, pràctica i estudi del disseny  concebuda per l’Escola de Disseny de la Universitat Carnegie Mellon en  2012, que proposa utilitzar el disseny per a abordar els grans canvis als quals s’enfronta la nostra societat. Són només alguns exemples de la inquietud que des del disseny existeix per participar activament en l’elaboració de polítiques.

La prova d’aquesta inquietud des de la mateixa educació en disseny la tenim en una iniciativa posada en marxa per tres alumnes de la Escola Lateral de València, Nacho Pérez Rubio, José Alonso Català i Diego March Ávila, anomenada “A les palpentes” . En ella es fa una reflexió crítica sobre la pràctica del disseny actual, amb un especial èmfasi en els nous àmbits d’actuació de la disciplina: futurs, transicions, societat, política. Es tracta d’un debat necessari i alhora inevitable, perquè la professió s’està transformant a gran velocitat i el paper dels dissenyadors i les dissenyadores en els canvis que s’aveïnen pot ser fonamental.

El congrés internacional Design Policy Conference, que se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre en el Palau de Congressos de València, és una oportunitat per a debatre sobre aquests grans temes. Un dels panells estarà dedicat especialment a abordar com ha de plantejar-se la formació en disseny cara al futur, i com poden preparar-se els i les professionals del disseny per a les expectatives que estem generant entorn de la disciplina. Cap persona implicada en la pràctica actual o futura del disseny pot sentir-se exclosa d’una conversa que tindrà un impacte indiscutible en les nostres vides.

– Kike Correcher