Professionals consolidats, col·laboratius, amb alt grau de formació i digitalització són algunes de les característiques clau de la radiografia realitzada en el marc del projecte “ADN Ceràmic, dissenyant al Mediterrani”, dirigit per Ana Illueca i posat en marxa per València Capital Mundial del Disseny 2022 gràcies al suport de l’IVACE.

El primer mapa de ceramistes de la Comunitat Valenciana està compost per un total de 106 professionals consolidats, que col·laboren entre ells i amb altres disciplines aportant valor des del seu saber fer, amb una elevada formació i digitalització. Aquestes són les característiques que, segons dades recollides al llarg del cartografiat, defineixen als referents de la ceràmica valenciana. Així es desprèn d’un informe elaborat per l’Àrea d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme (Econcult) de la Universitat de València per a “ADN Ceràmic, dissenyant el Mediterrani”, dirigit per Ana Illueca i posat en marxa per València Capital Mundial del Disseny 2022 gràcies al suport de l’IVACE.

Els professionals inclosos en el mapa han sigut seleccionats per un comitè d’experts presidit per Jaume Coll, director del Museu Nacional de Ceràmica González Martí, que ha tingut en compte , entre d’altres, l’aportació de valor i personalitat al disseny valencià que han realitzat amb la seua obra, així com el seu domini del procés ceràmic i la seua capacitat per a crear una obra amb identitat pròpia i capaç d’inspirar a futures generacions. Amb aquestes premisses, d’entre els més de 150 candidats, el comitè ha inclòs en el mapa a 106 professionals.

Durant la jornada, el responsable d’Econcult, Pau Rausell, ha explicat les claus de l’informe desenvolupat a partir de candidatures presentades i ha destacat que la radiografia de ceramistes valencians es defineix per ser una activitat professional moderadament feminitzada, amb una mitjana d’edat que supera els 50 anys i on les persones menors de 30 quasi no suposen el 12% dels enquestats.

També ha destacat que gran part dels professionals tenen especialitzacions múltiples. En aquest sentit, més del 13% es dedica simultàniament a la ceràmica artística, la ceràmica utilitària, la ceràmica del disseny i la formació. I ha ressaltat que es tracta d’una activitat on es donen col·laboracions entre professionals de la ceràmica i d’altres disciplines, destacant el disseny, així com l’arquitectura i l’interiorisme.

L’informe conclou que la ceràmica artesana és un dels sectors clau per al procés de canvi del model productiu valencià cap a activitats basades en la cultura i la creativitat.

Durant la presentació de la cartografia també s’han organitzat dos debats àgils moderats pel director d’AD Espanya, Enric Pastor, en els quals s’han tractat dues qüestions claus per al sector. La primera d’elles, en la qual han debatut els ceramistes Rafaela Pareja i Aaref Albasha El Farra, juntament amb el consultor de tendències Juan Carlos Santos, s’ha centrat en el ceramista del futur.

Segons Juan Carlos Santos, la clau del futur és la col·laboració entre diferents figures, perquè l’artesania és un laboratori d’experimentació on ha d’existir experimentació permanent, amb figures expertes en diferents tècniques i en tendències que permeten als artesans anar més enllà.

Rafaela Pareja ha reivindicat  més hores de formació pràctica a les escoles i més contacte entre els professionals i les escoles a través de workshops i masterclass amb la finalitat de compartir els coneixements adquirits a través de l’experimentació en els tallers amb les noves generacions.

El segon debat de la jornada, titulat Col·lisions entre indústria i creadors, s’ha centrat en el tipus de relacions que es donen entre els dos mons. En ell han intervingut, l’artista-ceramista Xavier Monsalvatje, la dissenyadora Inma Bermúdez i la responsable de l’Observatori de Tendències de l’Hàbi de l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), Lutzía Ortíz.

En opinió de Xavier Monsalvatje, en general, la indústria té una visió a curt termini, que vol resultats ràpids, encara que ha destacat excepcions amb les quals ell ha col·laborat, com Sargadelos i Kohler que tenen una visió més propera a la cultura i a l’humanisme, cosa que els permet experimentar, col·laborar i llançar productes innovadors i diferents.

Per part seua, Lutzia Ortíz, ha explicat que la col·laboració entre els creadors de la indústria permet la creació de laboratoris creatius on mesclar el bagatge de la indústria amb el bon fer i l’autenticitat de l’artesà, la qual cosa genera un nou valor. A través d’aquestes col·laboracions, la industria troba inspiració per a llançar nous productes innovadors.