WORLD DESIGN SPOTLIGHT: Antonio Solaz (Marca Parcs naturals)

El projecte arrancava des de la Conselleria de Medi Ambient en els primers mesos de 2001 i se l’encarregaren al dissenyador i il·lustrador Antonio Solaz. Es tracta de solucionar la disparitat d’imatges que al llarg dels anys presentaven els parcs naturals en funcionament, que es anaven regint segons el criteri de cadascun dels seus directors fins a l’extrem que s’emetien publicacions tan diverses entre si que repercutia al seu general desconeixement i confusió popular.

Unificant criteris, els parcs naturals es posaven en valor i es dotaven de sentit públic, però senyalitzant-los es podia arribar fins ells. Així que immediatament després de la realització de la marca s’havia d’escometre la seua senyalització en dos aspectes; en carreteres i poblacions, d’una banda, i indicacions dins del parc, per a no perdre’s, afegint tant senyals direccionals com informatives, per altra. L’encàrrec va recaure en el dissenyador gràfic Antonio Solaz.

“Sincerament, al començament no encertàvem amb l’abast del projecte, créiem que no excediria d’una cosa convencional i específic en termes professionals (a això estàvem acostumats), puix es tractava de dotar d’una imatge pròpia a un projecte institucional per a la creació dels parcs naturals en la Comunitat Valenciana. Vaja, un logotip i el seu repartiment d’aplicacions. I, possiblement, no hauria passat d’aquest nivell si no és per la persona encarregada de coordinar la comunicació de la institució, dotada d’una considerable visió espacial i escenogràfica que possiblement li aportava a la seua professió d’arquitecta, i que ens va sorprendre a tots quants participem en el projecte, perquè no era freqüent tractar amb un funcionària amb l’agilitat mental i coneixement del tema que aquesta revelava”, explica Solaz, que al cap de poc temps de realitzar aquest projecte passaria a ser el dissenyador corporatiu de la firma Andreu World, lloc que continua exercint en l’actualitat.

“En aquells dies treballava amb mi Xusa Beltran i coincidia amb Toni Galindo en alguns projectes. Només érem tres i ens venia damunt un treball magnífic, que segur, superava les nostres capacitats tan limitades. Prenem la decisió de prioritzar la realització de la marca, la forma icònica, i deixar per a més tard la resolució del logotip ajustant diferents tipografies”, explica.

“Aquesta tasca inicial em tocava de ple i reconec que em va costar” -diu Solaz- En general, un viu els seus processos creatius en soledat i sense expectatives de ningú més, però, i encara que en silenci, les mirades dels meus companys de projecte m’inquirien: ja ho tens?, com va? I clar, en aquesta fase necessitava prendre distància amb el quotidià i més recent, això que anomenem “buidar-se per a tornar-se a omplir”. Però res, passaven els dies i no em buidava, o em buidava malament, perquè tornaven a eixir els mateixos traços i formes de sempre.

“En algun moment em vaig quedar observant una ametla, amb corfa i sense i d’ací a altres formes ametlades com a puntes de llança paleolítiques. No obstant això, la paleta cromàtica la tenia clara amb anterioritat, perquè em venia apellant amb insistència el roig vermelló, el groc ou i el negre a manera de barandat de separació. Però no va eixir un ocell, va eixir un Bambi, el cap i el coll d’un cervatell”.

“De moment allò continuava sent un dibuix estàtic i vam adonar-nos  en el compte que. Mentre viu, un animal, es mou. Així que vaig començar a gargotejar i van eixir set peces ametlades que una vegada retallades cobraven vida. Es movien i, és més, allò prenia la forma d’un ocell, no sé quin, quasi millor perquè per ací abunden més els ocells que els cérvols”.

“No va donar temps de fer una presentació professional a l’ús. La coordinadora de la Conselleria volia veure el treball aquell mateix matí. Tan sols podíem presentar-li xicotets esbossos a retolador i va poder veure els  retallables perquè es va retardar mitja hora. Eureka! Ens havien demanat una marca i la nostra es movia, era una mascota i a més tenia bastants faiçons per a ser-ho: formes arredonides, especialment el seu rostre, un gran ull desproporcionat per al seu cap amb la vivor de la seua lluentor. Si bé era un ocell, mantenia les traces d’un cadell de mamífer d’alguna espècie encara per descobrir, amb ales i escaig d’ànec al qual anomenem “Parapato” pel seu llinatge paranormal”, compta Antonio Solaz.

Antonio Solaz està especialment satisfet de la convergència d’opinió amb l’Administració a l’hora de triar els materials i dissenyar els senyals: es va emprar pedra i acer en plans amplis i nets amb angle a esquadra per a la seua sustentació, de manera que la força gràfica aconseguida amb la marca s’emfatitzava amb el minimalisme del seu suport.

Finalment, calia unificar tota la comunicació gràfica emesa tant des de la mateixa Conselleria de Medi Ambient com des dels centres de visitants, situats als parcs, amb tota mena de fullets, mapes i cartelleria.

“Sempre aprens. Especialment, amb aquest projecte, vam aprendre el complex, per extens i farragós, que pot arribar a ser un manual de la marca més un altre manual específic de senyalització de parcs i vials externs. I bo, fins llavors no sabíem res de parcs naturals. Sí, alguna cosa vam aprendre”, conclou.

Imatges: Antonio Solaz.