L’arquitecte Ramon Esteve explica quin va suposar el repte de la intervenció, “el més complicat va ser la tasca de dissenyar un espai que representara a una fundació amb una forta identitat, com és la Fundació per Amor a l’Art, i tractar de convertir aquests valors en pedra, generant al mateix temps un escenari que servira per a desenvolupar diàriament les seues funcions, activitats i objectius”.
Per altra part, l’arquitecta Annabelle Selldorf, responsable del projecte museístic, apunta que els promotors de l’espai, molt conscients de la consideració que requeria l’espai, “no estaven buscant a un dissenyador que simplement li donara a l’edifici una sensació radiant i nova, sinó a algú que poguera abraçar el caràcter històric i li donara un nou propòsit i una nova força. Van veure que el valor de l’art i de l’arquitectura podrien contribuir a crear una sensació real de lloc que suposara una vertadera aportació al barri de Marxalenes, així com a València i a Espanya”, explicava a la publicació que va editar la institució per a commemorar el seu primer aniversari.
“Quan se’m presenta l’oportunitat d’adaptar els edificis industrials o històrics a un nou ús el meu enfocament és comprendre a fons les qualitats essencials i la singularitat de l’edifici. A partir d’aquest punt de partida i en el context d’un nou propòsit, es pot determinar quins aspectes cal restaurar, reparar o renovar i on es necessita una intervenció”, assenyalava l’arquitecta.
“Crec que l’arquitectura pren vida, i es completa, per part de qui l’usa i, amb Bombas Gens, ha sigut molt gratificant veure el centre ple de gent gaudint de l’art i dels meravellosos programes presentats. Ha servit com catalitzador per a la revitalització i el compromís de la manera que esperàvem durant la planificació, però que ha superat les nostres expectatives”, apuntava Selldorf.