El primer prototip que es va fer era de formes més redones, que l’arquitecte i fabricants, el pare i l’oncle de l’actual CEO de Martínez Medina, van anar polint i redissenyant fins a deixar-ho en com va ser el definitiu.
La butaca tenia una composició molt complexa, amb acer estampat acabat en coure, estructura autoportant en fibra de vidre i mòduls d’espuma de poliuretà, tot amb una base en bronze. “Era una peça difícil, que a més es va fer en temps rècord per a que estiguera llista per al Pavelló de Nova York”, explica Martínez Medina.
Va ser un disseny que va triomfar, “estava en tots els vestívuls dels bancs, en els hotels… fins i tot es veia en algunes sales de recepció d’edificis de la Gran Via. Era una butaca molt socorreguda, donava qualitat i era esculptòrica”.