World Design Spotlight: Cartells de Falles 2016 per Ibán Ramón

És tradició popular atribuir l’origen de les Falles al fet que en març, en iniciar-se la primavera, els fusters buidaven els seus tallers i traïen les restes de fusta al carrer per a ser cremats. Amb el temps, aquests fusters es van unir als veïns en la recollida de trastos vells per a cremar en la foguera. És el que es coneix com “l’estoreta velleta”. Aquest origen històric va ser un dels principals arguments del treball que va desenvolupar el dissenyador Iban Ramon per a la imatge gràfica de les Falles del 2016, un any especialment important perquè les festes valencianes optaven a convertir-se, com així va ser, en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

El disseny ha estat present en la creativitat fallera des que, en 1929, la Societat Valenciana del Foment de Turisme va pensar que era una bona idea crear un cartell representatiu de les festes grans de València. El seu creador, eixe primer any va ser l’artista José Segrelles. 

Des de llavors, el disseny ha definit, també per omissió, tant la part gràfica projectada en llibrets i revistes, com la mateixa concepció dels cadafals però, sobretot, la seua presència ha sigut visible als cartells anunciadors de la festa, on persones de la rellevància de Josep Segrelles, Vicent Canet, Rafael Raga, Santiago Carrilero, Vicente Ballester, Enrique Yelo o Manuel Boix han pres part.

Tornat al disseny que ens ocupa, el de l’any de la declaració de la UNESCO, d’entre els objectes obsolets que el dissenyador Iban Ramon va buscar per rastres i tallers, va seleccionar aquells que aportaven un contingut simbòlic, tots ells realitzats en fusta. 

“Per al disseny de la campanya i la sèrie de cartells de Falles 2016 es va tindre en compte, com context principal, la possible inclusió, aquell any, de les Falles en el catàleg de patrimoni immaterial de la humanitat de la UNESCO. La imatge gràfica havia d’ajudar a entendre la magnitud cultural i interés d’aquesta festa. Per tant, la imatge havia d’explicar la mateixa festa, posant en valor alguns dels seus aspectes”, explica el dissenyador Iban Ramón.

Entre aquests objectes trobats podem veure ferramentes com el formó, el raspall, que representen el treball col·lectiu i la tradició dels tallers d’artistes fallers i fusters. Un metre de fusta que simbolitza la tècnica i la creativitat, i una esquadra, ferramenta tradicional de treball d’arquitectes i dissenyadors, els quals també s’estan incorporant, a poc a poc, a la creació de les falles. 

Una vella forma de sabata, en al·lusió a la vestimenta tradicional. Una trompa per la part lúdica, del divertiment públic i en representació de la infància. I unes lletres d’una antiga impremta tipogràfica, que simbolitzen la literatura fallera, el treball desenvolupat per poetes, guionistes, escriptors de llibrets, però també pels estudiosos i investigadors.  

Tots aquests elements se situen en el pla de la part material i de la realitat, però formen part d’un pla posterior en què són representats de manera molt sintètica escenes típiques d’aquestes festes: la dona fallera, la música tradicional, el foc consumint una falla i l’humor representat per un ninot. 

“L’encàrrec, inicialment, és fer un cartell anunciador de les falles. Eren les primeres vegades que es posava en pràctica una “crida a projecte”, un model de contractació professional que va substituir els concursos de cartells anteriors, oberts a tot el públic i amb resultats qüestionables. En el context citat anteriorment, i tenint en compte l’envergadura de l’objecte a comunicar, vam proposar per primera vegada en la sèrie de cartells oficials de Falles, una campanya gràfica composta per 4 cartells coordinats entre si i un cartell “teaser” previ”, apunta el dissenyador. 

La seqüència d’imatges suggerida s’inicia amb un cartell que introdueix la campanya i que actua com ganxo d’intriga. S’utilitza aquesta peça per a generar expectació, però sobretot per a introduir el concepte i ajudar a entendre més tard el tema principal de la campanya “les diferents activitats com matèria de construcció de la festa”. Finalment, es difon la sèrie completa de Falles de València 2016, que forma part d’una extensa imatge coordinada amb multitud d’aplicacions en les quals el simbolisme dels diferents objectes adquireix encara més sentit. 

“El principal repte va ser tractar de reflectir simultàniament els aspectes culturals i els festius, i que, mantenint aspectes de la iconografia tradicional, tot encaixe també dins d’una estètica contemporània”, explica Ramon. 

“Un aprenentatge fonamental que va quedar en aquell treball va ser l’oportunitat de ser fidel a la idea sense anticipar resultats, i que la complexitat dels objectes de comunicació es pogueren entendre des d’un punt de partida senzill. Vam anar recopilant “trastos” en el mateix estudi, a manera d’estoreta velleta. Objectes vells de fusta, a partir dels quals es va construir la imatge. Van aconseguir mantindre l’eix conductor des del principi”, conclou.