World Design Spotlight: Colorín Lamp d’Eduardo Albors

“Colorín va ser una lluminària més que dissenyada, somniada. En aquell temps, dissenyava joguets de fusta (jocs de construcció, vehicles) per a la primera edat, utilitzant fustes tornejades lacades en colores bàsics i assemblades amb sistemes senzills com passadors, flocs, …”, explica el dissenyador Eduardo Albors.

“Supose que, per això el criden ‘deformació professional’, entre somnis vaig imaginar aquest llum. Em vaig despertar i la vaig dibuixar tal qual seria el resultat definitiu”. 

Colorin colorado és un llum de taula creada per Eduardo Albors en 1979 i produïda per la casa d’il·luminació valenciana Lamsar. 

Composta per formes geomètriques simples assemblades i lacades en colors primaris, aquest llum recorda, i té tota la lògica després de l’explicació del seu inventor, als jocs de construcció de fusta.

Dins del col·lectiu Caps i Mans, fundat per Albors, el dissenyador va crear peces per a l’ús quotidià, de formes amables i molt coloristes. Joguets per a adults que s’avançaven a les primeres produccions del grup Memphis en Milan, impulsat i creat per l’arquitecte i dissenyador Ettore Sottsass en 1980 (el nom del corrent, curiositat, ve de la cançó de Dylan “Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again”). 

Cap i Mans, creat en 1972, va ser un dels grups pioners del disseny en Espanya, al qual més tard s’afegirien els dissenyadors José Juan Belda i els germans Nacho i Luis Lavernia, els quals desenvoluparen treballs de disseny industrial, gràfic i interiorisme per a diverses empreses de diferents sectors. 

Aquest estudi, Cap i Mans, seria, conjuntament al grup Enebecé (Nebot, Bascuñan i Company) més altres professionals, el germen del col·lectiu de disseny La Nave, aquest ens real però també simbòlic que va suposar la partida de naixement del disseny valencià com realitat  sòlida i visible. 

“El repte amb el llum Colorin va arribar en la part constructiva, es va utilitzar un nou material, l’aglomerat compacte DM260, per a la base però sobretot per a la pantalla ja que hauria patit deformacions de ser fusta natural”, apunta sobre els materials de la peça. 

“Colorin es va anticipar a les propostes que poc després sorgirien amb el moviment Memphis, on d’utilització de diversos colors era una de les seues característiques. Colorado era una alternativa amb la pantalla d’una sola peça perfilada amb una vora roja. I Colorin Colorado, aquest compte s’ha acabat”, explica el dissenyador. Aquest seria un dels seus últims projectes per a l’empresa Lamsar. 

Eduardo Albors (València, 1949) ha treballat tota la seua vida en el desenvolupament de producte per a sectors tan diversos com el mobiliari, ceràmic, tèxtil, plàstics, joguets o electrònica però, sobretot, en il·luminació, on ha desenvolupat més de 200 projectes per a diverses empreses del sector.  

Des de l’altaveu que va suposar La Nave, va ser un dels promotors del Nou Disseny Valencià que va derivar posteriorment, en l’ADCV (Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana) de la qual va arribar a ser Vicepresident. 

El seu recorregut professional també passa per les aules, ja que va ser professor durant més de quinze anys de l’assignatura de Projectes de Disseny Industrial de la ESDI del CEU San Pablo de València, del Màster d’Il·luminació i de la EUITI de la Universitat Politècnica de València, també en l’assignatura de disseny de producte. En l’actualitat té un equip propi i du a terme projectes per a diversos sectors industrials. 

La filosofia de treball d’Albors ha sigut buscar sempre l’equilibri, “l’objectiu del producte és, a part d’innovar, proposar i aportar, satisfer una demanda del consumidor: la del disseny raonable. D’aquesta forma es respon en la part formar a criteris d’actualitat i en la part econòmica a raons comercials”. 

“El llum Colorin va tindre molt d’èxit: conceptual, de difusió i comercialment”, explica el seu dissenyador amb la perspectiva que dóna el temps. Va ser un disseny revolucionari, pensat fa 50 anys que, hui en dia, resulta, indubtablement, modern i atractiu. 

Fotografia: Eduardo Albors.