WORLD DESIGN SPOTLIGHT: Edifici Ferrer

Aquest cridaner edifici, elaborat amb un llenguatge innovador quasi únic a nivell nacional, és la mostra més completa de l’arquitectura secessionista a València. Ubicat al carrer Cirilo Amorós, està dins de la trama del primer Eixample de la ciutat, desenvolupat a partir de 1884.

Aquesta corrent, la secessionista, va arribar a Espanya a través del “Congrés Internacional d’Arquitectes”, celebrat a Madrid, el 1904, que va comptar amb l’assitència del gran arquitecte austríac Otto Wagner, figura central de la disciplina del seu país, qui va partir de la tradició per a evolucionar cap a tendències cada vegada més avançades.

El projecte valencià, construït al llarg del 1908, va ser obra de l’arquitecte Vicente Ferrer Pérez i va suposar un encàrrec realitzat per son pare per a la residència familiar, amb el que un dels seus habitatges seria per al mateix autor.

L’Exposició Internacional d’Art Decoratiu Modern de Torí del 1902 va ser un autèntic difusor a escala europea de les aportacions de l’escola austríaca i de l’escocesa, entre elles la mencionada vienesa i l’escola de Glasgow. L’estel de Mackinstosh també s’aprecia al treball de Ferrer.

La influència de la Secessió, per la seua part, és clara a la comissió de la Casa Ferrer, una promoció de huit habitatges que va presentar, com novetat tipològica, l’agrupació en un sol dels patis i la ubicació dels banys als cantons del xamfrà. El llenguatge arquitectònic no es limitava a l’exterior, com en la majoria dels edificis valencians de l’època, sinò que s’incorporava al vestíbul, l’escala i els habitatges. Els paviments són hidràulics i de Nolla.

La façana està organitzada en tres panys amb un esquema compositiu simètric propi que s’independitza, entre si i dels edificis limítrofs, amb estrets cossos enfonsats. Otto Wagner també va utilitzar un recurs similar a la Casa Majòlica de Viena del 1899.

L’exterior d’aquest edifici és de tons suaus i incorpora alguns panells ceràmics, el mateix material utilitzat en la garlanda superior i al manoll de roses del remat del xamfrà.

La cura pels detalls mostra l’interés de Ferrer per les artesanies aplicades, el que el va dur al càrrec de Secretari de la Secció d’Arts Aplicades de l’Associació per al Progrés de les Ciències. La seua preocupació pels anomenats “arts menors”, tan presents en aquest edifici, estava molt en la línia del moment històric que li va tocar viure.

Fotografia: Cultural València i Joanbanjo.