World Design Spotlight: Edifici Rialto, de Borso di Carminati
03 oct. 2022 /

World Design Spotlight: Edifici Rialto, de Borso di Carminati

A començaments de la dècada de 1939 es va configurar el que, dècades més tard serà la Plaça de l’Ajuntament, llavors anomenada d’Emilio Castelar, centre neuràlgic de València. Aquesta nova plaça va renovar la seua edificació perimetral donant lloc a les magnífiques mostres arquitectòniques que hui dia encara es conserven- Entre aquests edificis que jalonen la plaça està el Rialto, una obra que es va començar a construir en 1935 i es va acabar en 1939.

La família Serrano Llàcer va ser la que va encarregar a l’arquitecte valencià, d’ascendència genives, Cayetano Borso di Carminati Gonzalez (València, 1900-1972), que va construir l’edifici amb un complex programa que comprenia sales de cine per a 1400 persones, saló de té i un restaurant.

Amb la mirada ficada en altres cines contemporanis similars com el berlinés Universum, el parissin Gaumont o els madrilenys Barceló i Capitol, naixia un edifici definit pel seu propi autor com “marcadament monumental” i el primer d’aquest calibre a la ciutat.

L’antic cinematògraf presentava uns espais interiors que reinterpretaven de forma contemporània l’art-decó, i van ser originàriament dissenyats per l’interiorista Francisco Ferrer amb una indiscutible intenció de modernitat.

La seua arquitectura fica l’èmfasi en les teules i en els volums esglaonats. L’edifici s’inspira en models com l’edifici Carrión de Madrid o el cine Universum de Berlín, i el remat de la torre recorda als gratacels americans.

Aquesta singular obra consta de soterrani, planta baixa, sis plantes superiors i un àtic, alçat sobre un solar molt irregular, que recau a la plaça de l’ajuntament i als carrers Barcelonina i Moratín.

Les façanes del Rialto es van pensar i compondre depenent de la importància de l’espai al que haurien d’abocar: la que recau a la plaça de l’Ajuntament, que és la principal, ordena verticalment i asimètricament els seus dos volums, amb grans vidrieres i un mirador.

La façana posterior està concebuda sense ornament de cap mena, una absència total de decoració que l’aproxima a l’expressionisme europeu.

L’etapa racionalista de Borso di Carminati, als anys 30, mostra la seua obra més cridanera i cèntrica de la ciutat: edifici Senabre (1935), Vizcaíno (1936), Dasí (1935) i el que ens ocupa, l’edifici Rialto (1935), tots ells ubicats a la plaça de l’Ajuntament i als carrers adjacents.

Durant la guerra Civil, Borso di Carminati va ser empresonat i, quan aquesta va finalitzar, l’arquitecte va tornar a exercir però amb un llenguatge canviat, més proper al neocasticisme. Va reprendre la seua activitat professional, precisament amb la direcció de les obres de l’Ateneu Mercantil de València, l’edifici contigu al Rialto.

En l’actualitat, i després de la respectuosa restauració i remodelació realitzada a finals dels huitanta pels arquitectes (i germans) Cristina i Camilo Grau, l’edifici Rialto és la seu de Teatres de la Generalitat Valenciana i de l’Institut Valencià de Cinematografia i inclou teatre, cine, sala de festes, cafeteria, camerinos i oficines.

Fotografía: Eduardo Manzana

Vols estar a l'última?

Subscriu-te