World Design Spotlight: Espai Verd

Construït als anys 80 per l’arquitecte Antonio Cortés Ferrando en mig de l’horta més propera a València, l’edifici Espai Verd va suposar una fita en la ciutat en fusionar en un mateix espai, en forma de propietat cooperativa, habitatges amb zones comuns i omplir-les de vegetació frondosa. 

Una altra de les seues particularitats va ser que, en la seua construcció, les cases s’orientaven de la forma més òptima, bioclimàticament parlant, canviant la disposició original de la trama, és a dir, alterant el plantejament urbà, amb les seues conseqüents crítiques, per a orientar l’edifici al sud-est de forma que cap jardí donara al nord estricte, amb menys hores de sol. 

Les vivendes, que quedaven organitzades en tres tipus: plantes baixes, dúplex i tríplex, totes elles amb espai exterior privant de 95 metres quadrats inclosos, obtenien així la millor llum solar possible, malgrat que aquest fet suposara una ubicació més o menys peculiar en els 8000 metres de solar que ocupa.

Aquest edifici enclavat en Benimaclet, un dels barris més antics de València i que, hui en dia, encara pareix un poble, va nàixer per l’afany de Cortés Ferrando en construir un edifici paregut a Habitat 67, el complex d’habitatges situat en Montreal dissenyat per l’arquitecte Israel-canadenc Moshe Safdie, que apostava per vivendes amb jardí en altura. Altres referents que es van tindre en compte per a la seua construcció van ser el Walden 7, de Bofill, en Barcelona, i els seus moviments utòpics dels 60, com superestudi Archigram o Arhizoom. 

Actualment, 108 cases distribuïdes en 15 plantes formen la comunitat de veïns d’aquesta construcció de silueta contundent, brutal, amb un estil d’arquitectura innovadora i pioner en la sostenibilitat ambiental en la ciutat. Els jardins exuberants, amb una vegetació abundant tant en zones comuns com particulars, és la més característica de les seues senyes d’identitat. 

Aquest component ecològic que defineix a aquest edifici va ser el somni fet realitat d’uns amics, les persones que impulsaren la seua construcció, que volien viure en la ciutat però envoltats de natura. 

Espai Verd participa i es connecta amb la resta de les xones de la ciutat; fins i tot s’ha documentat com intervé l’edifici i la seua vegetació en les rutes migratòries de les aus de pas. Hi ha moltes espècies que visiten i nien en Espai Verd, i aquest estudi queda il·lustrat en un mural, elaborat pels veïns, en la imponent entrada a aquest magnífic edifici. 

La part vegetal és l’element vertebrador d’aquest projecte que, gràcies a ella, gaudeix d’un microclima envejable, però també és important destacar la vessant tecnològica de l’edifici. 

Antonio Cortés va desenvolupar, per la seua afició a la tecnologia i la informàtica, la incorporació d’una xarxa de banda ampla de telecomunicacions fa trenta anys, quan quasi ningú disposava d’ella.  

Per a Cortés, també el component comunitari va ser fonamental, el que queda reflectit en la dotació de l’edifici, que compta amb un oratori inter-religiós. A més d’una piscina comunitària i un club social. 

Fotos: Eduardo Manzana