World Design Spotlight: Imatge gràfica de la GVA (Nebot, Lavernia i Bascuñán)

En l’any 84 la Generalitat Valenciana va encarregar una sèrie d’enquestes per a determinar el grau de coneixement dels valencians sobre les seues institucions de govern. Els resultats, molt roïns, traïen a la llum la confusió existent i l’escàs coneixement sobre les activitats i les responsabilitats de les diferents institucions. Es plantejava un greu problema de comunicació i s’imposava una solució que implicara tindre una imatge única i un sistema eficaç d’aplicació.

Les Comunitats Autònomes estaven en bolquers i, malgrat això, de totes elles, la valenciana era la primera a enfrontar-se al problema de la imatge de la institució. Tot això és important tindre-ho en compte a l’hora d’analitzar el treball, ambientat en un moment històric on els símbols (la senyera, l’himne, el mateix nom de l’autonomia) eren motius constants d’enfrontaments. 

Des de la Presidència de la Generalitat es crea un nou departament, el d’identitat corporativa, baix les ordres de Mariano Castejón, qui fins al moment desenvolupava el seu treball en una agència de publicitat i qui ocuparia, poc temps després, la prefectura de gabinet del President Lerma, just abans que arribara a eixe lloc un jove Ximo Puig.

El primer que fa Castejón per a solucionar aquest problema de comunicació institucional és dirigir-se a un grup de joves dissenyadors que despuntava en la ciutat, aquest era el germen del qual anys després naixeria la base del disseny valencià actual: l’estudi La Nave

Dels integrants de La Nave, onze professionals de diverses especialitats, l’encàrrec recau en tres d’ells: Dani Nebot, Paco Bascuñan i Nacho Lavernia. 

“Quan ens van fer l’encàrrec, la Generalitat era molt moderna, amb una idea molt clara de la necessitat de tindre una identitat inequívocament contemporània. Castejón ens diu que té l’encàrrec de les nostres vides”, compta Dani Nebot rememorant aquell moment. 

Van dinar amb ell, en un bar al costat de La Nave, al carrer San Vicent, i els comenta que la voluntat de la Generalitat és donar-li molta importància a això. “En eixe moment, l’any 84, no hi havia comunitat autònoma més moderna que la valenciana. Sols Madrid i la seua moguda estaven a l’altura” .

L’Administració volia traslladar eixa modernitat, que hi havia a la societat civil, a l’oficialitat. “Eixa Generalitat va ser molt moderna. I això havia de traslladar-se a la seua imatge oficial”, explica Nebot

Mariano Castejon els va donar les pistes del treball, hauria de ser important. “Vam eixir contents, però l’endemà li donàvem voltes. En una identitat d’aquest tipus, el seu valor més rellevant és la seua perspectiva històrica. Hi hauria de tindre precaució perquè no fora una arma en política durant els anys següents”, explica Dani Nebot.

“Ja ho teniu? Em va preguntar Castejón quan el vam cridar per a contar-li els nostres dubtes. L’aposta, li vam dir, hauria de ser reinterpretar l’escut de Pere El Cerimoniós i hauria de ser un símbol de consens. Em va penjar el telèfon i no ens va parlar en deu dies. Quan li va passar, ens va cridar i ens va donar la raó”.

En principi s’havien plantejat, ambdues parts, Generalitat i dissenyadors, la possibilitat de buscar un símbol nou, net de tota polèmica, amb  la idea d’evitar així conflictes i rebutjos. Tanmateix, després d’analitzar les circumstàncies, l’equip creatiu va concloure que el que es necessitava era totalment el contrari: calia utilitzar el llenguatge de la història. El símbol d’una institució amb segles d’existència, que representa a tot un poble, ha de posseir els elements gràfics necessaris que reflecteixen eixa condició històrica. 

Els dissenyadors van partir de l’escut heràldic, basat en el elm de Pere I el Cerimoniós, per a crear la imatge identificativa del Govern valencià. 

Encara que la creença popular atribueix l’elm de la Generalitat a Jaume I, no és així. “Pere El Cerimoniós era el besnét de Jaume I – explica Nebot – tothom creu que el símbol de la Generalitat és el casc de Jaume I, però no, en l’època de Jaume I no hi havia cimeres, no existien. Eixa cimera mai la va portar Jaume I, ja que és pròpia de les justes medievals. El drac alat del casc, com tots els símbols representava alguna cosa, en aquest cas era la lluita contra el mal, i era propi de l’heràldica de Pere El Cerimoniós, del segle XIV”.

Com detalla Nebot, “en eixe moment, anys 80, havia desaparegut l’heràldica de les institucions, sols quedava aquest símbol en la Diputació de València, amb Pere el Cerimoniós de protagonista. Per això, precisament, es rescata per a la imatge corporativa de la GVA”.

“Aquest escut va ser el referent que utilitzarem per a elaborar la imatge. I el més modern del món, en imatge gràfica, és l’heràldica, just al contrari del que pensa la majoria de la gent. És un fet totalment literari. L’heràldica et diu la morfologia i el color, però cada època té les seues ferramentes. L’escut és el mateix, donarà la mateixa informació i donarà la mateixa identitat en tots els casos”. 

“Tenim l’orgull de què mai s’havia discutit aquest símbol en l’àmbit polític. Han discutit de tot, però per la imatge, no” diu, content, Nebot. “Aquest material no s’ha fet vell mai. La Generalitat ni competeix, ni accepta reptes, ha de ser solvent. I punt”. 

Hi havia necessitat d’actualitzar-ho? 

“Sí – explica Dani Nebot davant la pregunta per la nova versió del disseny que es va fer en 2016- aquest treball era de l’època analògica. Calia adaptar-ho al seu ús digital. Açò funciona com la pissarra que compta el temps, ha de ser el mateix, cada moment expressa la seua pròpia sensibilitat. I sempre està actualitzat. Cada època parla de la sensibilitat de la gent en cada moment, així és un disseny dinàmic. La mateixa heràldica és dinàmica”

En l’última versió del disseny hi ha algunes llicències, no és litoral, però se segueixen les instruccions que es maquen. Els recursos principals, que són escut, elm, drac i corona, es mantenen però es redueix el nombre d’elements gràfics. 

“Jo crec que la part més important és que amb aquest treball, es reivindica l’heràldica com a element identitari dinàmic. Ni és capsa ni antic ni focs”. 

“És un treball d’humilitat i un treball molt mesurat, pensat per a la concòrdia, perquè tothom se senta representat. I amb molta autoritat gràfica”, conclou el Premi Nacional de Disseny.