Aquest web utilitza cookies per a poder oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies es guarda al teu navegador i realitza tasques com reconéixer-te quan tornes al nostre web o ajudar al nostre equip a comprendre quines són les seccions de la web que trobes interessants.
World Design Spotlight: IVAM
En 1989 les notícies estaven enfocades a la caiguda del mur de Berlín, als tancs de la plaça de Tiananmen i a la crisi de la SIDA. Eixe mateix any es posava en marxa en València l’IVAM, un dels projectes culturals més importants de les últimes dècades i el primer museu que va néixer amb un sòlid projecte artístic, ja en democràcia, gràcies a una clara voluntat política i el suport de la societat.
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va ser el primer projecte per a la creació d’un museu modern i contemporani que es va desenvolupar a Espanya fomentat per la política de les autonomies i per la necessitat de reconèixer i promoure l’art més recent. Es va crear oficialment en 1986 i va ser realitat en 1989, després d’anys de treball en la seua construcció i en la seua concepció.
L'Institut Valencià d’Art Modern s'instal·lava en un edifici de nova planta que els arquitectes Emilio Giménez i Carlos Salvadores van alçar en un extrem del centre històric de la ciutat, davant de l'antic llit del riu Túria.
El museu per a les arts més modernes donava els seus primers passos al barri més antic de València, El Carmen, des de la visió artística de Tomás Llorens. Llorens havia sigut, fins al moment director del Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) i, després de l’IVAM, seria durant molt de temps conservador cap del Museu Thyssen-Bornemisza.
El va acompanyar en l’aventura d’alçar conceptualment un museu des de zero un jove Vicent Todolí, comissari i gestor artístic que, després del seu pas per l’IVAM, dirigiria el Museu Serralves d’Oporto i, posteriorment, la Tate Modern de Londres.
L’històric dia de la inauguració de l’IVAM, ja amb Carmen Alborch com a directora, la reina Sofia i tota la comitiva institucional van poder veure obres de Saura, Tàpies i Chillida; la sala dedicada al cartellista Josep Renau, pioner de l’avantguarda artística valenciana dels anys 30, i la mostra antològica de l’Equip Crònica. La inauguració oficial també es va interessar per l’exposició permanent del pintor impressionista Igancio Pinazo, la col·lecció del qual havia comprat l’IVAM.
A finals d’aquest any 89, els visitants de l’IVAM es van trobar, després de fer llargues cues per a entrar al museu, una exposició d’obres de Joaquim Sorolla que marcaria una fita pel que fa a xifres d’assistència i intentaria, al mateix temps, trencar amb la visió més tòpica de l’artista.
L’Institut Valencià d’Art Modern s’instal·lava en un edifici de nova planta que els arquitectes Emilio Giménez i Carlos Salvadores van alçar en un extrem del centre històric de la ciutat, davant de l’antic llit del riu Túria. Un espai que hui en dia compta amb una superfície de 18.200 metres quadrats.
El museu, que va col·locar a la ciutat en el mapa de l’art internacional, alberga huit galeries destinades a exposicions permanent i temporals. Una d’elles, la Sala de la Muralla, té accés independent i mostra els fonaments de l’antiga muralla medieval de València, construïda a la segona meitat del segle XIV.
La intencionada paleta restringida de materials que es va utilitzar en la seua construcció, composta per formigó a la vista i enlluïts blancs, tenia com a finalitat oferir una nuesa que resultara neutral a l’hora de contemplar les obres d’art exposades.
El museu, que va col·locar a la ciutat en el mapa de l'art internacional, alberga huit galeries destinades a exposicions permanent i temporals. Una d'elles, la Sala de la Muralla, té accés independent i mostra els fonaments de l'antiga muralla medieval de València, construïda a la segona meitat del segle XIV.
Respecte a les intervencions arquitectòniques, l’edifici va comptar amb una ampliació en l’any 2000 feta pels arquitectes Emilio Giménez i Julián Esteban Chapapría. Més tard va haver un intent de reforma projectada per l’equip SANAA, Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa, Premi Pritzker en 2010, on l’edifici anava a ser envoltat d’un prisma delimitat de pell de metall perforada. Finalment, aquesta reforma arquitectònica no es va dur a terme.
El que sí que es va fer va ser obrir, en 2018, una subseu del museu en la ciutat d’Alcoi, IVAM CADA, i està prevista l’obertura, en 2023, d’altra seu al Parc Central de València, en una de les naus industrials projectades per l’arquitecte Demetrio Ribes, ara rehabilitades. Allí es desenvoluparà la part de la programació de l’IVAM més experimental i avantguardista. Ribes va ser l’arquitecte de l’Estació del Nord i un dels renovadors de la ciutat de principis del segle XX.
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), dirigit des de 2020 per Nuria Enguita, se situa en el pòdium de les institucions culturals més importants de la Comunitat Valenciana, segons dades de l’últim Observatori de la Cultura.
Fotografia: IVAM i Turisme València
