Per a dissenyar La Literatura, Vicent Martínez va agafar referències i va mirar, entre altres objectes, cap a diferents peces contemporànies del disseny espanyol que, en eixe moment, ja tenien cert reconeixement: peces amb un enginy, senzillesa compositiva i dinamisme que gaudixen d’un disseny basat en la simplicitat estètica i constructiva. Dissenys, inspiradors d’eixa època, són per exemple el llum TMM, de Miguel Milà o la taula Subeybaja, de Robert Heritage.
La senzilla però nova llibreria comptava amb una estructura de doble fons mitjançant la disposició d’un panell frontal mòbil que seria la peça de referència al costat de les rodes, que són la recognoscible icona gràfica de la Literatura. Estructura en negre i rodes roges d’estil industrial. Amb el temps, les possibilitats s’ampliaren, es van anar canviant les fustes de pi inicials per altres amb més prestacions en ebenisteria que enriquia el producte, a més de realçar la seua estètica. Les rodes també van afegir el negre i el gris a la paleta cromàtica possible.
Al cap de tres anys de la seua presentació en societat, La Literatura es va ampliar per a poder resoldre funcionalment més necessitats, tant per a biblioteques privades o públiques com per a equipaments d’oficina. La Literatura com concepte es va adaptant, mantenint la seua modularitat, amb nous elements, “motivades per les noves necessitats d’ús, naix com mòdul però es va convertir en nu sistema; va passar de ser sols una llibreria a emmagatzemar discos, DVD, integrar televisors i, fins i tot, adaptar-les com a escriptori. Ha sobreviscut als canvis tecnològics de les nostres cases mantenint la mateixa arquitectura i la mateixa essència”, explica el dissenyador Vicent Martínez.
Eixa filosofia va ser la que va fer que adquirira una projecció internacional que portaria a Punt Mobles a ser guardonada amb el Premi Nacional de Disseny en 1997.