World Design Spotlight: La literatura, de Vicent Martínez

La llibreria La Literatura va néixer en 1985 com resposta del dissenyador Vicent Martínez (Burjassot, 1949) a la situació que es crea quan s’emmagatzemen llibres en dues fileres en les prestatgeries. Materialitzava, així, la idea de facilitar la tasca als amants dels llibres i, a més, sense saber-ho, estava creant un clàssic modern, com anys després ho catalogaria la publicació alemanya Moderne Klassiker, una mena de guia Michelin del disseny. 

El concepte de La Literatura dotava d’emoció a un disseny que, després d’un tímid inici comercial al principi, va ser reconegut, en la primera fira a la qual va anar, per gent amb tant ull com Fernando Amat,  de Vinçon, o els germans Roche Bobois. El primer va col·locar La Literatura en l’aparador més visible i més modern del Passeig de Gràcia (Barcelona) als anys vuitanta; els segons, li demanaren a Vicent Martínez dur en exclusiva el producte pel món. A aquesta petició, el dissenyador no va accedir, tenia plans més oberts per a la seua recent creació, però li va suposar una espenta psicològica que li va portar a pensar “ací hi havia alguna cosa bona”.

Vicent Martínez havia fundat cinc anys abans, conjuntament amb Lola Castelló i Francisco Fernández, Punt Mobles, una de les empreses pioneres en el disseny valencià que presumia de la seua filosofia: austeritat constructiva i senzillesa estètica amb tocs d’ironia i dinamisme. El seu objectiu era crear mobles moderns de qualitat. 

València és un lloc amb història pròpia molt rica, també en la construcció de mobiliari. El que va fer Vicent Martínez en Punt Mobles va ser crear productes mitjançant l’ús de noves tecnologies neoartesanals, que miraven d’alguna forma a la tradició, gràcies a les quals els seus dissenys resultaren exquisits, amb qualitat, estètica i funcionalitat. La idea que subjau en tots els seus treballs és que són peces creades per a disfrutar, que solucionen i amb les que s’estableix un vincle emocional. 

En gener de 1986, un any després de la seua creació, La Literatura va ser presentada internacionalment en la Fira del Moble de París. Sols eixe any havia arribat a 130 ciutats del món i havia sigut notícia en nombroses publicacions especialitzades. Vicent Martínez va celebrar aquell èxit organitzant un homenatge al disseny en la Galeria Luis Adelantado de València. Es van fabricar diverses peces lacades en colors a l’estil Mondrian, “La Literatura es va vestir de festa”, acompanyades d’uns ninots de falla realitzats per l’artista Manolo Martin, dissenyats pel dibuixant Sento Llobell i vestits per Francis Montesinos. La Literatura afegia així la part local amb la part internacional. 

Per a dissenyar La Literatura, Vicent Martínez va agafar referències i va mirar, entre altres objectes, cap a diferents peces contemporànies del disseny espanyol que, en eixe moment, ja tenien cert reconeixement: peces amb un enginy, senzillesa compositiva i dinamisme que gaudixen d’un disseny basat en la simplicitat estètica i constructiva. Dissenys, inspiradors d’eixa època, són per exemple el llum TMM, de Miguel Milà o la taula Subeybaja, de Robert Heritage.

La senzilla però nova llibreria comptava amb una estructura de doble fons mitjançant la disposició d’un panell frontal mòbil que seria la peça de referència al costat de les rodes, que són la recognoscible icona gràfica de la Literatura. Estructura en negre i rodes roges d’estil industrial. Amb el temps, les possibilitats s’ampliaren, es van anar canviant les fustes de pi inicials per altres amb més prestacions en ebenisteria que enriquia el producte, a més de realçar la seua estètica. Les rodes també van afegir el negre i el gris a la paleta cromàtica possible. 

Al cap de tres anys de la seua presentació en societat, La Literatura es va ampliar per a poder resoldre funcionalment més necessitats, tant per a biblioteques privades o públiques com per a equipaments d’oficina. La Literatura com concepte es va adaptant, mantenint la seua modularitat, amb nous elements, “motivades per les noves necessitats d’ús, naix com mòdul però es va convertir en nu sistema; va passar de ser sols una llibreria a emmagatzemar discos, DVD, integrar televisors i, fins i tot, adaptar-les com a escriptori. Ha sobreviscut als canvis tecnològics de les nostres cases mantenint la mateixa arquitectura i la mateixa essència”, explica el dissenyador Vicent Martínez. 

Eixa filosofia va ser la que va fer que adquirira una projecció internacional que portaria a Punt Mobles a ser guardonada amb el Premi Nacional de Disseny en 1997.

En els seus quasi quaranta anys d’existència, nombrosos arquitectes i interioristes han inclòs en els seus projectes La Literatura. Així va ser l’estreta col·laboració entre el dissenyador i el prestigiós arquitecte Rafael Moneo per a participar en el projecte de l’Arxiu General i Reial de Navarra, a més de tants altres espais més; el treball amb l’arquitecte Jordi Garcés en la biblioteca del Museu Picasso de Barcelona o la seua aportació a la biblioteca de la Universitat de València i a la Biblioteca Valenciana, per citar alguns.                                                                                                                      

Des de la seua creació ha venut prop de 50.000 exemplars de La Literatura, fabricades sempre en València i repartides pel món, el que es traduiria en més de quatre-cents quilòmetres de prestatgeries en les quals caben fins a vint milions de llibres. 

El resum evolutiu de La Literatura passa per diverses versions del mateix disseny però sempre amb el mateix concepte, com explicaven en aquell article de la Moderne Klassiker: “desenvolupar productes que sigues decisius, honestos i clars en la seua funció, però també crear objectes que transmeten un missatge, que participen en les nostres vides”. 

Els dissenyadors Nacho Lavernia i Paco Bascuñan ja ho varen anticipar en una exposició que es va celebrar en 2010, “La Literatura s’ha convertit en un clàssic. Potser el primer de la història del disseny valencià”. 

Imatges cedides per l’Arxiu Valencià del Disseny i per l’arxiu personal de Vicent Martínez i de punt.mobles.