“Vam trobar un local, una nau industrial de més de 400m2, que entre altres coses, ens va proporcionar nom per al grup i, després de l’estiu de 1984, ja ens vam instal·lar allí. La idea va ser dissoldre els grups anteriors i funcionar individualment amb l’objectiu de crear equips de treball flexibles, capaços d’adequar-se a la complexitat i temàtica de cada projecte. Ens vam dotar de personalitat jurídica nova en aquell moment, que va ser una comunitat de béns i vam aconseguir a una secretaria, Luz Martí, perquè posara un poc d’ordre en el galimaties de factures, rebuts, proveïdors, clients… I que fora capaç de fer-ho, a més per a 11 caps diferents sense perdre el nord. Així va ser”, explicava Lavernia.
Abans de sorgir La Nave, els anys 70 van ser un assaig creatiu d’allò que anava a vindre, amb l’arribada d’una nova generació, formada per alguns dels quals després formarien La Nau, es van comportar com a autèntics professionals del disseny. En 1972 va nàixer Caps i Mans amb Eduardo Albors, José Juan Belda, Carlos Albert i Jorge Luna; en el 74, Nuc, amb Lola Castelló, Vicent Martínez, Daniel Nebot i Luis Adelantado. Xavier Bordils va ser també un personatge clau en aquesta meitat dels 70, va col·laborar molt activament amb el acabat de crear Departament de Disseny Industrial del IPI, Institut de Promoció Industrial de la Cambra de Comerç de València, que va organitzar las “Jornades de Disseny Industrial”, va planificar cursos i tallers i va crear la publicació “Disseny i comunicació”, de 1977 a 1983, en la qual es parlava, per fi, de disseny.