És a finals dels anys 20 i al llarg dels anys 30 del segle XX quan la competència als mercats internacionals augmenta i els empresaris valencians es veuen impulsats a diferenciar els seus productes a través dels dissenys de les etiquetes de les seues taronges.
Amb la fi d’aquell monopoli s’imposa una distinció que assegure la “valencianitat” d’aquestes taronges i les diferencie de les procedents d’altres latituds.
Aquestes etiquetes servien per a contraatacar a eixa competència i asseguraven el producte, la marca, la publicitat de l’exportador i la localització de la mercaderia. Tota una tasca de màrqueting.
A més de totes aquestes característiques, les etiquetes ens han permés, amb la perspectiva del temps, observar l’evolució històrica del disseny gràfic aplicat a un producte tan bàsic com les taronges, que va evolucionant pel que fa a tècniques d’impressió, colors i tipografies al llarg de les dècades.
València ja comptava, en eixe moment, amb un fort ecosistema editorial. Les raons eren variades: des d’una important tradició de tallers i impremtes en la ciutat fins al prestigi de l’escola de gravadors valencians, educats en l’Acadèmia de BBAA de San Carlos, que aplicaren el seu mestratge d’estils gràfics a les tendències del moment.