Aquest web utilitza cookies per a poder oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies es guarda al teu navegador i realitza tasques com reconéixer-te quan tornes al nostre web o ajudar al nostre equip a comprendre quines són les seccions de la web que trobes interessants.
World Design Spotlight: Nozomi by Masquespacio
Nozomi significa ‘somni complit o desig’ en japonés encara que, al mateix temps, es el nom que se li va donar al pioner tren bala d’alta velocitat. Sobre aquesta dualitat gira el projecte d’interiorisme que va dur a terme, en un lloc molt especial, l’estudi Masquespacio, especialitzat en traduir idees, imatges i conceptes.
Masquespacio, són Ana Milena Hernández com directora creativa i Christophe Penasse com director de màrqueting, proposen una manera de definir l’interiorisme que entén la projecció d’espais com fusió de disseny i mercadotècnia. Els seus dissenys, tremendament meditats, els han col·locat en la cúspide del panorama creatiu nacional. Tant, que Nozomi va ser un dels 10 millors restaurants del món en els Restaurant & Bar Design Awards de 2015. Un projecte que va ser el punt d’inflexió per al llançament de Masquespacio al món.
Havia de ser atemporal i recordar a Japó, a més d'incorporar els dos caràcters dels propietaris. Una part emocional i altra part racional. Objectiu que intentem aconseguir amb la mescla de materials i els detalls del disseny.
Nozomi que així, com no podia ser d’altra manera, es crida el restaurant japones que ens ocupa, ubicat al barri valencià de Russafa, recrea un xicotet univers nipó en els seus 233 metres quadrats. Un univers que passa pel dinar d’un típic carrer de Kyoto, per un cap de cirerers o per un tren d’alta velocitat.
Els requisits que hauria de reunir aquest disseny i les pautes de les que partia l’estudi creatiu eren tan ambiciosos com la mateixa idea.
“Havia de ser atemporal i recordar a Japó, a més d’incorporar els dos caràcters dels propietaris. Una part emocional i altra part racional. Objectiu que intentem aconseguir amb la mescla de materials i els detalls del disseny. Des de la fusta més emocional, amb la seua representació en forma de tendes i casetes japoneses, i la part més racional, a partir de l’efecte ciment, que representa clarament un carrer nu”, explica Penasse.
El major repte, apunten, va ser entendre la cultura japonesa i saber traslladar-la al disseny de l’interior del local. Al rebre cada encàrrec, l’equip posa en marxa tallers d’investigació per a conèixer al detall el client i saber com entendre el negoci.
“Al no haver viatjat al país abans del projecte vam tindre que fer una recerca molt àmplia fins i tot amb la lectura de llibres i el visionat de documentals sobre Japó, en general, i sobre el sushi, en especial”, apunta Ana Milena Hernández.
“Vam estudiar fotografies dels carrers més autèntics japonesos amb la fi de crear una interpretació metafòrica dels mateixos. Amb el temps, per a moltes persones, s’ha anat convertint en un carrer molt típic de Kyoto, això succeïx sobre tot perquè és on es conserven les cases més tradicionals de Japó a dia de hui”, explica.
La sostenibilitat i la durabilitat del projecte, datat en 2014, foren també dos pautes que es van tindre en compte alhora d’abordar-ho. “Gràcies a l’ús de materials de bon envelliment, com la fusta i el ciment, el local no ha perdut res del seu encant. Al ser un restaurant d’alta categoria, amb l’estètica hem volgut pensar en la seua durabilitat en el temps. Actualment porta set anys ens perfecte funcionament”.
Partint de la imatge de marca podem veure com aquesta dualitat abans mencionada es representa com “contemporani racional”, mitjançant la tipografia occidental i, com “ clàssic emocional”, a través del hiragana o escriptura japonesa del logotip.
La idea darrere de la primera part del restaurant és fer-li viure al client la experiència de passejar per un carrer japonés, deixant-se sorprendre per la seua bellesa i emocionant-se amb tots els seus detalls constructius.
El disseny d’interiors juga, també, d’una forma significativa amb la dualitat expressada: la part contemporània racional, a través de l’estat pur del ciment i els tons grisos presents en les parts més estructurals, com parets, sostres i sols; mentre que el clàssic emocional fa la seua introducció gràcies a la fusteria, els seus acabats fets a mà i la calidesa de les fustes naturals emprades.
En arribar al restaurat es pot apreciar com llueixen eixos aspectes: la façana i l’entrada, que clarament representa la fusteria clàssica japonesa.
Travessant la porta del restaurant podem vore com un cub central crea dos corredors cap a la sala, que incorpora tant elements decoratius com banys i magatzem, creant un flux continu i obert molt típic de l’arquitectura del país oriental.
A nivell estètic s’ha reinterpretat un carrer d’un poble japonés, representat a través de diferents mòduls que es tradueixen, entra altres, en un mercat, una farmàcia, portes i finestres. Els sostres, al mateix temps apel·len a la part més contemporània i racional, amb una inclinació clarament nipona.
La idea darrere de la primera part del restaurant és fer-li viure al client la experiència de passejar per un carrer japonés, deixant-se sorprendre per la seua bellesa i emocionant-se amb tots els seus detalls constructius abans d’arribar a la sala principal, on podrà gaudir no sols del menjar sushi, si no viure una experiència única baix un cirerer com si estiguera en un pati japonés.
