World Design Spotlight: Palau Vallier
04 abr. 2022 /

World Design Spotlight: Palau Vallier

El centre històric de València, un dels més grans d’Europa, també pot presumir de vell: 2000 anys d’història contemplen la ciutat que ha sigut la llar de romans, visigodes i musulmans des de la seua fundació l’any 138 abans de Crist. 

L’empremta d’eixa història apareix invariablement quan es fa una excavació, el subsol urbà de València és una pedrera paradisíaca per als arqueòlegs, no tant per als constructors. 

Aquests segles d’història recauen sobre l’edifici del Palau Vallier, en ple centre de la ciutat, alçat en 1890 de la mà de Salvador Monmeneu, per ordre un ric hisendat anomenat Francisco Royo. 

El palau, ubicat en la plaça de Manises de Ciutat Vella té de veïns als edificis governamentals que allotgen a la Generalitat i a la Diputació, i ha tingut, des de la seua fundació com a vivenda particular, usos tan variats com el ser la seu del Tribunal Suprem en temps de la Segona República, acollir a la Casa Americana o allotjar dependències complementàries de la Diputació de València.

Janfri & Ranchal Studio van ser els que van dur a terme tot l'interiorisme de l'hotel cinc estreles, on s'executaren treballs de restauració de sostres d'escaiola decorats i es van crear noves peces coma  cornises, plafons decorats i relleus geomètrics amb motlures. 

Des de finals de 2019 és un hotel de luxe i, precisament, en la seua última rehabilitació per a convertir-lo en el lloc que és hui, les obres van descobrir l’existència de restes arqueològiques d’una perfumeria romana del segle III. El tresor comptava amb paviments, restes de pintures murals i fragments de botelles de vidre que s’utilitzaven per a embotellar.  Com a homenatge, el restaurant de l’hotel s’anomena “La perfumeria” i a la seua decoració s’han incorporat alguns d’aquells elements originals. 

La firma Luengo Arquitectes es va ocupar de la rehabilitació i remodelació de l’edifici per a adaptar-ho al seu nou ús i a les necessitats específiques d’un lloc així, mentre que el projecte d’interiorisme va comptar inicialment amb el disseny d’una habitació pilot per part de HUP Interiorisme i Disseny, on es respectaven el màxim possible els elements originals de l’edifici (com els sols hidràulics originals i les talles), combinant-los amb marbres de Carrara i peces contemporànies.

Janfri & Ranchal Studio van ser els que van dur a terme tot l’interiorisme de l’hotel cinc estreles, on s’executaren treballs de restauració de sostres d’escaiola decorats i es van crear noves peces coma  cornises, plafons decorats i relleus geomètrics amb motlures. 

La presència de la firma Lladró en cada racó del palau és notable però sobretot impressiona un imponent chandelier de 18 metres dissenyat pel creatiu alemany Bodo Sperlein, que queda suspés a l’ull de l’escala com si fos una cascada de fades.

Al llarg de les parets de l’escala els llums de la col·lecció Nightbloom, obra de Marcel Wanders, amb col·laboració de Lladró, completen la il·luminació, produint una llum peculiar gràcies a les seues formes orgàniques.

La presència de la firma Lladró en cada racó del palau és notable però sobretot impressiona un imponent chandelier de 18 metres dissenyat pel creatiu alemany Bodo Sperlein, que queda suspés a l'ull de l'escala com si fos una cascada de fades.

Lladró dóna nom també a la suite ubicada en l’antic saló de ball del palau, que té parets entelades, cassetonat  barroc original als sostres i un antic fumeral de fusta fosca, també original. 

El Lladró Lounge Bar emula, per la seua part, als bars americans dels ays 30 i compta amb les figures escultòriques més avantguardistes de la firma valenciana, com The Guest (el dissenyador Jaime Hayon va crear aquesta figura per a la firma valenciana en 2012), els llums de la taula Dome o les panteres d’Origami. 

L’edifici, que ha sigut respectat de forma absoluta en la mesura que ho ha permés el seu estat de conservació, es corona amb una terrassa amb vistes magnífiques als teulats, cúpules i campanars del nucli històric de València. Vistes que ens recorden que, ni més ni menys, dos mil anys ens contemplen. 

Vols estar a l'última?

Subscriu-te