El centre històric de València, un dels més grans d’Europa, també pot presumir de vell: 2000 anys d’història contemplen la ciutat que ha sigut la llar de romans, visigodes i musulmans des de la seua fundació l’any 138 abans de Crist.
L’empremta d’eixa història apareix invariablement quan es fa una excavació, el subsol urbà de València és una pedrera paradisíaca per als arqueòlegs, no tant per als constructors.
Aquests segles d’història recauen sobre l’edifici del Palau Vallier, en ple centre de la ciutat, alçat en 1890 de la mà de Salvador Monmeneu, per ordre un ric hisendat anomenat Francisco Royo.
El palau, ubicat en la plaça de Manises de Ciutat Vella té de veïns als edificis governamentals que allotgen a la Generalitat i a la Diputació, i ha tingut, des de la seua fundació com a vivenda particular, usos tan variats com el ser la seu del Tribunal Suprem en temps de la Segona República, acollir a la Casa Americana o allotjar dependències complementàries de la Diputació de València.