Bona part del treball cinematogràfic de Renau va estar lligat als grans èxits de la productora valenciana Cifesa, com La hermana San Sulpicio (1934), Rumbo al Cairo (1935) o La verbena de la paloma (1935). També van formar part dels seus millors treballs cartells de films estrangers estrenats en Espanya durant la dècada dels trenta com Y el mundo marcha (King Vidor, 1928) o Éxtasis (Gustav Machaty, 1932).
Josep Renau va crear una gran quantitat de cartells i inicià, en aquesta etapa espanyola, un característic llenguatge propi, revelant-se com un excel·lent comunicador. A les seues col·laboracions en revistes, Renau va destacar pels seus foto-muntatges on emprava el color i collages de textos i fotos, provocant un gran impacte visual i social.
Renau va transformar la temàtica costumista en una modernitat cosmopolita, on elegants dandis i sofisticades jóvens desafiaven les rígides normes de conducta pròpies del moment.
Josep Renau creó una gran cantidad de carteles e inició, en esta etapa española, un característico lenguaje propio, revelándose como un excelente comunicador. En sus colaboraciones en revistas, Renau destacó por sus fotomontajes donde empleaba el color y collages de textos y fotos, provocando un gran impacto visual y social.
Renau transformó la temática costumbrista en una modernidad cosmopolita, donde elegantes dandis y sofisticadas jóvenes desafiaban las rígidas normas de conducta propias del momento.