Aquest web utilitza cookies per a poder oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies es guarda al teu navegador i realitza tasques com reconéixer-te quan tornes al nostre web o ajudar al nostre equip a comprendre quines són les seccions de la web que trobes interessants.
World Design Spotlight, un repàs a 47 projectes de disseny referents de València
World Design Spotlight és la celebració del disseny valencià i dels seus professionals. És la posada en valor de perquè València va ser designada Capital Mundial del Disseny i el paper que exerceixen els seus professionals en la història, present i futur del territori. Un homenatge a la comunitat del disseny que, des del local, potència la imatge de la ciutat, dels seus valors, de les seues empreses i de les seues iniciatives, a tothom.
En col·laboració amb World Design Organization i la Diputació de València, cada setmana us donarem a conéixer un dels 47 projectes de disseny, cadascun dels quals reconeix la creativitat i l’enginy dels professionals del disseny que tenen un impacte positiu en diferents àrees (industrial, gràfica, urbana i disseny d’interiors). Com a finestra al món del bon disseny a València, aquesta iniciativa oferirà una visió duradora de la història del disseny valencià, així com un espai per a descobrir la capacitat creativa i la força del disseny per a promoure el benestar social i la innovació liderada pel disseny.
1. El riu de valència. Com l’arquitectura i el disseny van dotar a la ciutat d’un pulmó verd
World Design Spotlight comença la seua marxa amb el projecte de transformació de l’antic llit del Riu Túria en els actuals Jardins del Túria.
El disseny i l’arquitectura van ser clau en la reconversió d’aquest pulmó verd de la ciutat de València, una dels seus senyals identificatius, motiu d’orgull per als seus ciutadans i d’admiració per als visitants. Coneix més sobre la relació entre disseny, arquitectura i història d’aquest projecte amb el qual us anirem explicant com el disseny és clau en la nostra terra.
2. El disseny de Cobi, per Javier Mariscal
Javier Mariscal es va fer mundialment famós per la seua imatge de Cobi, el gos que va fer de mascota per als Jocs Olímpics de Barcelona ’92. La seua silueta i el seu traç es van convertir en la marca recognoscible de l’autor valencià, de la mateixa ciutat de Barcelona i en tot un referent tant per al disseny corporatiu com l’artístic.
3. La literatura, de Vicent Martínez
La prestatgeria La Literatura, creada en 1985 per Vicent Martinez per a Punt Mobles, amb la seua estructura de doble fons i les seues característiques rodes, és un referent en l’aplicació de l’enginy i el disseny al mobiliari de la llar. Va ser la primera pedra en un camí que va tindre com a colofó l’obtenció del Premi Nacional de Disseny en 1997.
4. Bombas Gens
Rehabilitar una fàbrica abandonada i convertir-la en un referent del patrimoni industrial per a un ús artístic i sociocultural. Això és el que va fer la Fundació Per Amor a l’Art amb unes impressionants naus de 1930 tancades des de feia dècades: transformar-les en Bombes Gens Centre d’Art.
És el quart lliurament de World Design Spotlight, un viatge a través del disseny durant 52 projectes.
5. Nozomi
Nozomi és un projecte d’interiorisme que va dur a terme l’estudi Masquespacio, especialitzat a traduir idees, imatges i conceptes. El resultat és un restaurant japonés en el barri valencià de Ruzafa que recrea un xicotet univers nipó en els seus 233 metres quadrats.
Nozomi significa ‘somni complit o desig’ en japonés encara que, al mateix temps, és el nom que se li va donar al pioner tren bela d’alta velocitat.
6. La taronja valenciana
Quina manera més eficaç de metabolizar el Mediterrani que menjant-s’ho? El següent lliurament de World Design Spotlight se centra en el disseny en la indústria de la taronja valenciana, un producte icònic que ha traspassat fronteres gràcies a tota una labor de mercadotenia.
7. Cartells de Falles 2016 per Ibán Ramón
2016 va ser un any crucial per a les Falles, perquè finalment va ser considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per a il·lustrar tan celebrada ocasió, el dissenyador Ibán Ramón va produir una sèrie d’imatges que oferien una textura orgànica i transmetien l’essència de la festa encaixant en una estètica contemporània.
Aquest projecte és el seté lliurament dins de World Design Spotlight, organitzat per World Design Organization i World Design Capital València 2022 amb la col·laboració de la Diputació de València.
8. Espai Verd
El Espai Verd protagonitza el nou lliurament de World Design Spotlight . Enclavat en Benimaclet, aquest edifici dissenyat per Antonio Cortés va suposar una fita a la ciutat de València en fusionar en un mateix espai habitatges amb zones comunes i omplir-les de vegetació frondosa. Un espai que coexisteix i participa en la biodiversitat de la zona per a convertir-se en part del paisatge.
9. Colorín Lamp
Colorín Colorado és un llum de taula creada per Eduardo Albors en 1979 i produïda per la casa d’il·luminació valenciana Lamsar. Va ser un disseny revolucionari, pensat fa 50 anys que, hui dia, resulta, indubtablement, modern i atractiu.
Aquest llum és un dels projectes de disseny inclosos en World Design Spotlight, organitzat per World Design Organization i World Design Capital València 2022, amb la col·laboració de la Diputació de València.
10. Palau Vallier
El palau Vallier, situat en la plaça de Manises de Ciutat Vella, va ser alçat en 1890 per Salvador Monmeneu i amb el pas dels anys ha tingut diversos usos. Des de finals de 2019 és un hotel de luxe rehabilitat per Luengo Arquitectes i Janfri & Ranchal Studio en col·laboració amb Lladró.
11. Cadira Eco per Carlos Tiscar
Dissenyada per Carlos Tiscar for Capdell, ECO és una cadira senzilla, de fusta, una espècie de baula perduda en la cerca de solucions de seient que va començar en acabar la Segona Guerra Mundial, amb una important millora: la seua apilabilitat. Aquesta característica va convertir a la cadira ECO en un nou referent.
World Design Spotlight és una iniciativa de World Design Organization amb World Design Capital València 2022 i amb la col·laboració de la Diputació de València que selecciona 52 propostes de disseny trencadores i influents al llarg de l’any.
12. Identitat gràfica de la Generalitat Valenciana
En els primers dies de les Comunitats Autònomes espanyoles va ser un repte aconseguir transmetre a la ciutadania el valor de les noves institucions democràtiques, donant-los una forma, un color i una presència. Aquest va ser el treball dels dissenyadors Dani Nebot, Paco Bascuñán i Nacho Lavernia a l’hora de modernitzar la imatge de la Generalitat Valenciana .
La seua creació i el seu posterior re-dissenye de 2018, són el lliurament següent de World Design Spotlight, una iniciativa de World Design Organization i World Design Capital València 2022 per a ressaltar 52 projectes de disseny al llarg de l’any, amb la col·laboració de la Diputació de València.
13. Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)
El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va ser el primer projecte per a la creació d’un museu modern i contemporani que es va desenvolupar a Espanya, fomentat per la política de les autonomies i per la necessitat de reconéixer i promoure l’art més recent. Dissenyat pels arquitectes valencians Emilio Giménez i Carlos Salvadores i inaugurat en 1989, l’edifici va comptar amb una ampliació l’any 2000, feta pels arquitectes Emilio Giménez i Julián Esteban Chapapría.
14. La Nave
El següent lliurament de World Design Spotlight és La Nau, el col·lectiu de professionals del disseny que va dinamitzar i va modernitzar l’escena creativa de la ciutat de València durant la dècada dels 80. Onze noms que hui dia es mantenen rellevants: Eduardo Albors, Juan José Belda, Luis i Nacho Lavernia, Luis González, Sandra Figuerola, Carlos Bento, Dani Nebot, Marisa Gallén o Paco Bascuñán i Quique Company.
15. La palmera de Pepe Gimeno
Pepe Gimeno va dissenyar en 1988 la icona de la palmera que es va convertir en el símbol de la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana i la imatge de la Comunitat Valenciana de cara a l’estranger. En 1998 Gimeno el va redissenyar, actualitzant la forma, les textures i els colors.
16. La butaca Granada
En 1963, l’arquitecte Javier Carvajal va obtindre el primer premi en el concurs per a construir el Pavelló Espanyol en la Fira Mundial de Nova York, que li valdria el Premi de la Fundació Rockefeller i el consegüent reconeixement internacional. Carvajal va pensar en una peça de mobiliari per a incloure en aqueix edifici: la butaca Granada.
La icònica peça és hui una obra atemporal, que va poder veure la llum gràcies a la unió amb l’empresa valenciana Martínez Medina, que disposava de la tecnologia necessària per a materialitzar aqueix difícil producte que ha arribat fins al nostre dies com el disseny espanyol més representatiu.
17. MuVIM
Amb aquest nou lliurament de World Design Spotlight us acostem al Museu de la Il·lustració i la Modernitat – MuVIM. Un lloc carregat d’història construït pel reconegut arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra que es reconeix com una de les arquitectures més impactants de València.
18. Suma + sigue
Aquest nou lliurament de World Design Spotlight mira cap a l’exposició “Suma + Segueix del Disseny a la Comunitat Valenciana” de 2009 en el MuVIM. Aquesta reunia 250 peces creades per 130 empreses i dissenyadors valencians, que va rebre prop de 15.000 visitants en dos mesos, la qual cosa va ser un èxit sense precedents per a una mostra d’aquesta naturalesa.
19. La senyalització de la A-7
Amb la informació de cada territori, Lavernia rastrejava els pobles, Nebot gargotejava a grans traços alguna cosa de cada lloc i Bascuñán rematava aqueixos esbossos. En una nit de treball en La Nave va nàixer tota la senyalística de l’A7.
20. Càntir «La Siesta»
La Siesta és una botella de terracota, creada per Alberto Martínez, Racky Martínez i Héctor Serrano, que combina l’aspecte d’una botella d’aigua mineral de litre i mig amb els avantatges del càntir tradicional. És una revisió en clau d’humor d’un element culturalment icònic, que continua vigent després de 22 anys des de la seua creació.
21. Teatre El musical
La peculiaritat constructiva dels poblats marítims, amb tota una mescladissa d’estils arquitectònics trufada de modernisme i eclecticisme, és la que s’ha mantingut fins hui. Allí es troba el Teatre El Musical (TEM), un edifici original de l’arquitecte Victor Gosálvez que en 2004 va reformular l’arquitecte Eduardo de Miguel, podent mantindre només la façana principal i situant-ho en el mapa cultural de la ciutat.
22. Packaging Zara
Els dissenyadors Nacho Lavernia (Premi Nacional de Disseny 2012) i Alberto Cienfuegos, que foren professor i alumne, van unir els seus talents en el seu estudi Lavernia&Cienfuegos, en un xalet de 1905 envoltat de jardí i situat en el centre de la ciutat. Un entorn de treball tranquil, lluminós i estimulant per a aquest estudi on opinen que, a més de funcionalitat i bellesa, el disseny ha de tindre alguna cosa més. Una filosofia que va atraure a una empresa tan potent i tan omnipresent com és ZARA, del grup Inditex.
23. Gran Fira
Els cartells de les fires i les festes han sigut, al llarg de la seua història i des del seu naixement a la fi del segle XIX, documents molt valuosos que permeten veure com era la societat de cada moment. Els cartells de la Fira de Juliol buscaven exaltar la cultura valenciana a través d’elements com la batalla de flors, les traques, els castells de focs artificials, els concursos de bandes de música, els balls i les revetles. Al principi sol tipogràfics per a passar a ser cada vegada més complexos conforme anaven avançant les tècniques d’impressió.
24. Para-sol «Ensombra»
«Ensombra», dissenyada per Odosdesign i part del catàleg de Gandia Blasco, es tracta d’una ombrel·la de disseny fabricada amb base d’acer galvanitzat i masteler d’acer inoxidable termolacat en una àmplia gamma de colors. Les làmines són tires de tauler fenòlic que es despleguen segons la quantitat de llum i ombra que es necessite.
25. Caixaforum
L’estudi Cloud 9, amb l’arquitecte Enric Ruiz-Geli al capdavant, són encarregats de l’obra del nou centre cultural de la Fundació La Caixa a València situat en l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Prop de 10.000 m² dedicats a la difusió del coneixement.
26. DIABLA
Amb DIABLA , el grup familiar valencià Gandia Blasco, referent en el disseny i creadors de mobles i d’espais d’exterior, a més de líders en la producció artesanal de catifes de disseny, va entrar en una nova aventura empresarial.
DIABLA desenvolupa les seues col·leccions amb el suport dels recursos i el coneixement que acumula Gandia Blasco Group quant a cultura del disseny, producció i desenvolupament de negoci, i de la mà d’algun dels dissenyadors amb més talent del panorama actual.
27. La Petxina
València prepara la seua primera «superilla» en ple barri de la Petxina. El projecte busca recuperar espai públic per a la ciutadania, amb una àrea per als vianants de quatre pomes mínim i amb places i parcs en el seu interior.
Leku Estudi ha desenvolupat, per encàrrec de l’Ajuntament de València, el projecte de la superilla, incloent-hi una guia de disseny per a la transformació sostenible de l’espai públic de València.
També s’ha previst l’ús d’una nova rajola gràfica que definirà aqueixa primera supermanzana dissenyada per Ibán Ramón i que s’utilitzarà com a referència per a totes les intervencions d’urbanisme tàctic que s’executen a la ciutat.
28. Casc Closca
Amb un disseny minimalista i una estètica molt cuidada, el casc de bicicleta Closca-Fuga es plega fàcilment i en menys d’un segon, ocupant menys de la meitat del seu volum. La qual cosa li ha valgut, entre altres, el premi Delta d’Or de disseny industrial.
Des de 2016, aquest producte dissenyat en col·laboració amb CuldeSac s’ha convertit en un dels productes referents de Closca, una empresa que va nàixer amb l’ambiciós objectiu d’inspirar el canvi en la mobilitat sostenible d’una forma més accessible.
29. La Marina de València
La Marina de València és un front marítim modèlic en el món per com ha sigut recuperat per la ciutadania. L’antic port és actualment un espai públic d’un milió de metres quadrats obert a la innovació, a la gastronomia i la nàutica. En l’horitzó de València conviuen un ahir, un avuí i un demà, a través d’edificacions que són testimonis de diferents èpoques i usos.
30. Cadira TNK
El projecte de concepció, disseny i desenvolupament de la cadira TNK arranca a principis de 2004 i va ser un repte que va abordar Alegre Design, un estudi especialitzat en disseny industrial i desenvolupament de producte, en col·laboració propera amb Actiu, empresa especialitzada en mobiliari d’oficina.
De la col·laboració entre ambdues empreses, va sorgir l’encàrrec d’una cadira operativa d’alt nivell qualitatiu en quant a qualitat i funcionalitats.
31. Lámpara Follow Me
Portàtil i recarregable, FollowMe és el llum de sobretaula dissenyat per Inma Bermúdez tan portàtil com aquells camping gas del segle passat, però amb una tecnologia i un disseny de 2014, que pot usar-se tant en interiors com en l’exterior.
Amb mànec de roure per a agafar-la, aquest llum, compacte i xicotet, té una pantalla basculant realitzada en policarbonat blanc i porta tecnologia LED amb un dimmer que regula la intensitat de la llum.
Amb FollowMe, aquesta dissenyadora va trencar motles i va fer fàcil allò difícil iniciant un camí de dissenys que li han imitat fins a la sacietat.
32. Museu d’història de València
L’edifici que acull el Museu d’Història de València va ser, en origen, el primer dipòsit d’aigües de la ciutat. Construït per Ildelfons Cerdà i Leodegario Marchessaux, a partir d’un disseny original de Calixto Santa Cruz, estava inclòs dins del projecte general d’abastiment hidràulic de la ciutat. Cerdà ha passat a la història perquè va ser un dels fundadors de l’urbanisme contemporani en Espanya, la seua principal i més famosa aportació va ser l’Eixample de Barcelona, una de les majors zones residencials d’Europa.
El projecte inicial de l’actual edifici museístic contemplava la captació d’aigües del riu Túria al veí municipi de Manises, la seua decantació o la seua conducció fins al dipòsit per a, finalment, la seua distribució per la ciutat a través de huit fonts públiques, la primera de les quals era a la plaça del Negret. El servici es va inaugurar el 1850 i va ser un dels primers d’Europa.
33. El peix Koi
Després de 25 anys de trajectòria i més de 35 premis nacionals i internacionals, el Premi Nacional de Disseny recau en 2020 en la firma de llums LZF, reconeixent una trajectòria que s’ha distingit pel seu fort compromís amb la cultura del disseny, el seu esperit creatiu, la seua innovació tecnològica i el seu acurat procés artesanal.
Ideada per Mariví Calvo i Sandro Tothill, LZF ha utilitzat des dels seus inicis la xapa de fusta, la seua matèria primera més característica, com la ferramenta per a expressar els seus valors. A través d’ella, la firma demostra el seu compromís amb l’ecologia, la sostenibilitat i la innovació.
34. Fernando Moreno Barberá
Si hi ha un arquitecte relacionat amb la imatge universitària de la ciutat de València és Fernando Moreno Barberà. Seus van ser els edificis projectats des de finals de la dècada dels anys 50 que són plenament moderns: la Facultat de Dret (1956-1959), l’Escola d’Enginyers Agrònoms, que va realitzar conjuntament amb Cayetano Borso (1958-1967), la Facultat de Filosofia i Lletres (1960- 1970) i el Campus d’Esports (1961). Moreno Barberà s’encarregaria, a més, de les obres de la Universitat Laboral de Cheste, entre 1965-1970.
El formigó a la vista, el cristall i la fusta van ser el materials que Fernando Moreno Barberà va articular en la seua forma de fer i entendre l’arquitectura aplicada a les seues construccions valencianes, eixes que vertebren l’avinguda Blasco Ibáñez i per les que ha desfilat una gran part dels estudiants universitaris de la ciutat, molts d’ells sense saber que entraven cada dia a ensenyar-se en uns edificis que representen, en tot el seu esplendor, al Moviment Modern dels anys 50 i 60.
35. La cadira «Mosca»
La Nave ja és llegenda de la història del disseny valencià. D’aquell grup de creatius que el formaven van eixir diversos premis nacionals (Nebot, Gallén, Lavernia, Bascuñan…) i diversos projectes de disseny atrevits, com la imatge de la Generalitat Valenciana o els cartells de l’Autopista A7, que comptaren amb molta gosadia i molt poc corset. Entre aquests dissenyadors davanters que van donar forma estètica a la València més moderna dels anys 80 i 90 va estar José Juan Belda (Bétera, 1947-2021). Amb una intensa vida professional, Belda va ser una de les figures més destacades del disseny espanyol, a més de la peça clau en el desenvolupament i evolució de l’actual disseny valencià.
36. Edifici Rialto
L’Edifici Rialto va ser un encàrrec de la família Serrano Llácer en 1935 a l’arquitecte valencià Cayetano Borso di Carminati González i s’ha convertit des de llavors en un edifici icònic del centre de València. Aquest antic cinematògraf presentava uns espais interiors que reinterpretaven de manera contemporània el art-dèco, i van ser originalment dissenyats pel interiorista Francisco Ferrer amb una indiscutible intenció de modernitat.
37. Falla Corona Mossen Sorell
Les Falles, com quasi totes les festes majors de les ciutats i els pobles, són una celebració de tall tradicional. Però algunes comissions falleres ha innovat, com la Falla Corona que s’ha erigit com la més avantguardista. Títol que s’encarrega de renovar cada any, perquè cada any es torna a reinventar amb una creativitat que no es podria entendre sense el seu vincle amb el disseny en totes les seues accepcions (disseny de moda, disseny de producte, disseny gràfic…).
38. Garden Layers: Patricia Urquiola y GAN
Garden Layers és el nom del disseny que la signatura valenciana GAN, una de les tres marques de l’empresa Gandiablasco, ha donat a les creacions per a exteriors de la dissenyadora Patricia Urquiola.
Aquesta va ser la primera aventura outdoor de l’exclusiu concepte «Espais GAN», una col·lecció composta de catifes, matalassets, rulos i coixins que es combinen entre si per a viure a l’aire lliure. El treball de Urquiola amb GAN es basa en un llenguatge exquisit per a traslladar la delicadesa de l’harmonia oriental a productes que uneixen disseny i artesania
39. Josep Renau
El cartellista espanyol més destacat de tots els temps va ser el valencià Josep Renau (1907-1982). Si bé amb el franquisme tot allò vinculat a la seua figura va ser soterrat durant dècades, quan va començar a despertar l’interès, cap a la fi de la seua vida, es va comprovar que la dimensió de la seua obra era immensa.
Ser una icona del cartellisme republicà molt polititzat, haver sigut un alt càrrec en el ministeri de Cultura, ser el responsable de la decisió de traure el patrimoni del Museu del Prado per a protegir-lo durant els bombardejos franquistes sobre Madrid i encarregar a Picasso el Guernica, van ser algunes de les marques de la seua agitada biografia.
40. Colecció Frames
L’afortunada col·laboració entre Jaime Hayon i Expormim va produir la col·lecció Frames, presentada en el Saló Internacional del Moble de Milà de 2014. Composta per una sèrie de dissenys que reivindiquen el ratán, va camí de convertir-se un clàssic modern gràcies a aqueixa mescla de rusticitat i distinció, amb una estètica simple però molt elegant.
41. La finca roja
La finca roja és un dels projectes on Enrique Viedma Vidal ha deixat la seua petjada com a arquitecte municipal a la ciutat de València: un edifici destinat a la classe obrera construït entre 1929 i 1930 que aglutina 378 habitatges al llarg de tota una poma.
42. Adela Rex cadira
La primera col·laboració de la firma valenciana Andreu World amb el creatiu francés Philippe Starck (París, 73 años) és Adela Rex, presentada durant la Milan Design Week 2021.
Eixe és el nom de la col·lecció més verd de la firma, feta, com és norma en aquesta empresa, amb fusta procedent dels mateixos boscos reforestats de la marca. Les cadires i les butaques estan compostes d’elegants peces sense tornavisos, on les seues parts s’uneixen fàcilment i, també, compten amb un fàcil desmuntatge per a reciclar-les quan siga necessari. El disseny d’Adela Rex és precís, les peces que ho conformen encaixem com un puzle i no necessita ferratges ni elements addicionals.
43. Ceràmica Nolla
La ceràmica Nolla es caracteritza per les seues composicions amb xicotetes peces de colors que formen dissenys increïbles. Poden estar al sòl, a les façanes o inclús en mobles. Es tracta d’un material d’altes prestacions, inspirat en productes i tecnologies angleses de la segona meitat del s. XIX, caracteritzat per les seues peces monocromàtiques d’infinites combinacions geomètriques i figuratives. Aquesta ceràmica estava tenyida en massa i el seu procés de fabricació la feia altament resistent tant a trencar-se com a desgastar-se.
44. Les places per a vianants de València
València du a terme, des de 2015, el projecte “Ciutat de Places”, que té com a objectiu transformar l’espai públic urbà per a guanyar i recuperar lloc per a la ciutadania.
Aquesta estratègia de l’Ajuntament engloba actuacions que creen noves places de trobada als barris i que milloren el paisatge, la vida comunitària, la qualitat ambiental i l’habitabilitat de l’espai públic.
La finalitat és aconseguir que tots els barris de la ciutat disposen d’aquests espais públics de referència, bé mitjançant la creació de noves places sobre espais lliures en desús, o bé reformant i millorant les ja existents.
45. Citrus Spray, de Papila Studio (amb la col·laboració de joanrojeski)
El Citrus Spray, comercialitzat per l’empresa de kitchenware Lékué, és un espremedor que permet polvoritzar el suc directament des dels cíctrics, convertint la fruita en el seu propi envàs natural.
El concepte va sorgir d’un projecte de Papila, estudi de disseny especialitzat en el món de l’alimentació, que es centrava en com obtindre sabors més naturals intervenint de forma mínima en el producte. Citrus Spray va nàixer d’unir aquest disseny, de palleta amb vaporitzador, amb la idea de poder beure directament de la fruita.
Després de presentar-lo i comprovar l’interés generat en un client, Alberto Arza va convidar al dissenyador Jordi Olucha, de Joanrojeski Estudi, a desenvolupar-lo conjuntament.
46. Edifici Ferrer
El projecte valencià, construït al llarg del 1908, va ser obra de l’arquitecte Vicente Ferrer Pérez i va suposar un encàrrec realitzat per son pare per a la residència familiar, amb el que un dels seus habitatges seria per al mateix autor. Aquest cridaner edifici, elaborat amb un llenguatge innovador quasi únic a nivell nacional, és la mostra més completa de l’arquitectura secessionista a València.
L’Exposició Internacional d’Art Decoratiu Modern de Torí del 1902 va ser un autèntic difusor a escala europea de les aportacions de l’escola austríaca i de l’escocesa, entre elles la mencionada vienesa i l’escola de Glasgow. L’estel de Mackinstosh també s’aprecia al treball de Ferrer.
47. Logo Parcs Naturals por Antonio Solaz
El dissenyador gràfic Antonio Solaz es va encarregar de crear el logo dels Parcs Naturals per a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana en 2001. El resultat és una imatge que s’ha convertit en icònica i que podem veure repartida al llarg de la Comunitat Valenciana en cartells i senyalitzacions. Unificant criteris, els parcs naturals es posaven en valor i es dotaven de sentit públic, però senyalitzant-los es podia arribar fins ells.